dissabte, 30 d’octubre de 2010

si compto al revés...
com surt la resta?

divendres, 29 d’octubre de 2010

vaig a llegir, tranquil·lament, el diari

posaré els peus al tamboret
em reclinaré al sofà,
sota la làmpada

sentiré el crec de posar bé la pàgina
i el soroll del paper que passa...

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Joan Solà

avui poso un link

dijous, 21 d’octubre de 2010

cromos

Tinc uns cromos que a vegades miro, tenen les vores trancades i els moc com si fóssin cartes: els barrejo, els obro, els tanco i escolto el soroll del paper que es toca. Avui en treuré un i m'haurà tocat un núvol... pensaré si atravessar-lo o deixar-lo volar o imaginar-me la pluja. Sents els trons? aquests no fan por... només ens fan sentir vives... com aquest cop de bateria de la cançò impossible que et voldria cantar, més que res per què la veu no m'afina... o potser no importen els galls si tu em mires i segueixes el compàs i cantes més i els peus se'ns fan un ball que ens lliga... 

dilluns, 18 d’octubre de 2010

Relats conjunts: Noia llegint una carta davant la finestra


I ara t'imagino a prop de la finestra, llegint-me, pensant-me com jo et penso... acariciant amb els dits molt discretament el paper on després et deixaré el petó que et faria a la galta i tu voldries als llavis... recordes? Jo no puc parar de pensar en aquella tarda que érem a la teva habitació... ens vam amagar rere les cortines verdes que tapaven el llit, encara menges pomes? No, no et posis vermella,m'agrada com les mossegues... i m'agraden els teus llavis fins... ja sé que no t'ho esperaves, jo tampoc ho havia pensat... sensillament vam caure com engolides per una força irresistible sobre aquest llit que era teu i ara és nostre... no t'espantis, no estiguis trista... sabrem trobar la força necessària per viure aquest desig que es torna amor amb la tendresa de les mans i les paraules i l'enyor que sento quan et penso. Si, tenim sort... pensa-ho bé, no te n'estranyis... ens hem trobat i de fet no estem tant lluny, jo et veig per la finestra, tu em mires a les nits quan encenc la llum de les espelmes... i ara en tenim un quadre... que els gadgets han convertit en imants i punts de llibre... i a la fi demà podré travessar la plaça estreta que ens separa, i t'ompliré de flors i et desfaré a poc a poc les trenes...

dissabte, 16 d’octubre de 2010

177è joc literari


Clic

La cadira surant s'ha tornat un apunt... ara agafa un significat inimaginat quan va arribar un matí a casa. Llavors nova i pintada... vaig probar-la, vaig mirar al lluny, vaig dir si... I ara sura, l'aigua calmosa la gronxa al costat un tronc mort i un margalló viu, sorra grisa i algun roc... Títol mironià on no ni ha color... Com ha caigut si jo l'agafava? Caldrà mullar mans i roba i abastar-la... Li caldrà nova pintura: un taronja viu i una riallada! No, l'apunt no ha sortit trist... cal trobar un nou principi als racons d'una caiguda i l'aigua purifica...

Guardo la foto

divendres, 15 d’octubre de 2010

Mishima - Miquel a l'acces 14

la tassa... i el sucre...

poema

Ja sé que trobaré la roba
a sobre el llit
encara per planxar,

i el botó descosit.

Hauré caminat la tarda
sobre pedres petites,
n'hauré collit la blanca


i ara la deixaré 
a la tauleta...
i si tanco només un ull?
avui és el dia que et busco

hi ha una capsa enllaçada
-temptació-
versions 
que ens porten melodies

que s'enganxen...

dia a dia

Ara llegeixo llibres de decoració i plantes que serveixen per desintoxicar l'aire de la casa... lluito amb l'ordre i la neteja... crec que vaig ben encaminada... també he provat noves receptes que de moment només han de millorar el punt de cocció... si, sóc una mica desastre... però de mica en mica en farem una pica :-)

dilluns, 11 d’octubre de 2010

poema

Una casa adormida
amb les persianes baixades
i la porta tancada.

(podria ser un principi de conte)

diumenge, 10 d’octubre de 2010

Sed de mal - Plano Secuencia



Una de les grans pel·lícules d'Orson Welles... potser Hitchock s'hi va inspirar per Psicosi? en tot cas val la pena reveure-la com a petit homenatge a aquest gran cinesta avui que es compleixen els 25 anys de la seva mort.

divendres, 8 d’octubre de 2010

poema

No he anat mai a Praga
ni he travessat el Moldava 
pel pont de les estàtues
ni he perdut la mirada
buscant peixos entre cercles d'aigua

no he sentit les hores amb ninots
ni he badat el cap mirant com volen els ocells 
a la plaça dels turistes...

i ara prenc una cervesa
i em pinto bigotis amb l'espuma
i sé que tu riures
si ara hi fossis...

dimarts, 5 d’octubre de 2010

Passejo per la ciutat,
veig passar avions.

El cel és clar,
rastres de blanc,
so de fulles de tardor...

divendres, 1 d’octubre de 2010

Obro la mà i no tiro la pedra.
Ara no sé què fer-ne...

pesa.