dijous, 27 de gener de 2011

les voreres s'omplen / de testos-cendres

dimecres, 19 de gener de 2011

poema

Guardo gotes d'aigua
i les faig assecar

ara tinc difuminats.

divendres, 14 de gener de 2011

El desordre de les mans

És el llibre de poesia de la Gemma Gorga que m'estic llegint. M'ha atrapat tot i que el meu esperit està alegra i el llibre desprèn melanconia. Tot i la sal, que ara no vui que m'envaeixi. Però els mots captiven, les imatges fan pensar i la poesia és poesia. Us en deixo un tast o dos... potser els més alegres.

A mida

No vaig haver d'eixamplar
ni d'escurçar la llargada
dels meus llavis, dels meus braços:
el teu amor hi encaixà
com un vestit fet a mida.

Semàntica i nutrició

Cau la fulla a terra i es descompon
en significats menors -humitat,
pigment, làmina, oxigen, escalfor,
llum-, com qui lletreja el seu nom sencer
a un desconegut: an hí drid car bò nic.
Res no es perd pel camí, ni les converses
que ha mantingut amb la pluja de nit,
ni les lliçons de vol que li han donat
els ocells: tota ella es descompon
en unitats menors directament
assimilables per la paciència
de les formigues, les boques callades
del bosc. És per això que l'idioma
del vent arriba a parlar-se també
sota terra. I és per això que els cucs
s'emproven ales i surten volant
convertits en papallones. Tot és
matèria. Tot es transforma en vol
quan una simple fulla cau a terra.

dimarts, 11 de gener de 2011

amb la traviata / bon dinar

Raimon- Jo vinc d'un silenci

la sal

per què els contes surten de polsims de sal? potser per què es torna neu i el blanc porta el traç de la branca caiguda... ara obriria el cor i en sortiria aigua... potser encara hi viu el dofí petit que és amic de l'estrella vermella... i hi neda buscant noves descobertes... qui sap, potser trobarà la pedra blava, és petita i costa que la vegin, però porta companyia i escalfa el cor... i ara toquen les dotze, cal tornar a casa sense perdre la sabata.

dilluns, 10 de gener de 2011

i si obrís els ulls / què veuria?

diumenge, 9 de gener de 2011

'Perdóname luna', de Las Migas

Octubre

He començat l'any amb un llibre petit. De títol Octubre. L'autor del qual és Miquel Pairolí. M'agrada l'edició que cap en una mà, com un petit tresor. És un dietari, recull de sensacions, pensaments, vivències... Crec que és un llibre per llegir a poc a poc i així ho vaig fent. Aquí m'agradaria deixar constància de la cita de Montaigne amb la que comença el llibre: "Dic lliurament el meu parer sobre totes les coses, fins i tot d'aquelles que sobrepassen potser la meua capacitat, i que no considere que siguen de la meua jurisdicció. El que n'opina és per mostrar la mesura del meu punt de vista, no la mesura de les coses". I aquesta frase m'acosta també al món del blocs on es deixa constància justament de pensaments i reflexions sense més pretensions que ser les de qui les diu.

dimecres, 5 de gener de 2011

fanalets de joguina,
nit d'estels.
llana de bufandes,
fum d'espantar freds

papers de colors
llaços daurats

has vist els somriures?
demà descobrirem / tot d'olors noves