divendres, 27 de maig de 2011

continuació de conte

Aquell vespre no s'havien quedat a dormir a la plaça, havia sigut un dia llarg i la prudència aconsellava repartir les forces. Demà hi tornarien que el cap de setmana s'anunciava amb força i algun crit de "barça!". Mentre es menjaven els cereals i compartien somriures, van sentir a la ràdio alguna cosa que no quadrava: els mossos a la plaça? tertulians dient que ja els estava bé una mica de neteja? van córrer a posar la televisió i varen veure les imatges, els comentaris del matí no eren més brillants i algun fins i tot feia pena, ara diuen que ens venen a defensar i ho fan pel nostre interès... què no som prou responsables? Així que varen baixar corrents les escales per agafar el primer metro, amb vint minuts ja eren allà, no recordaven haver vist mai tanta policia... netejar? amb les porres què netejaran? la veritat és que la confusió no els deixava clar què passava, s'anava acostant gent però sembla que no es podia avançar: un cordó policial els ho impedia. Els crits no paraven. I allà cada vegada hi havia més gent. Amb el mòbil varen aconseguir captar un wiffi lliure que els va mostrar imatges esgarrifoses. Ara de lluny es sentia algun tret. I varen cridar més fort. Els minuts passaven a les hores i ja era casi mig matí. "Diu que venen amb camions i ho carreguen tot!" "No marxaran!" "La gent resisteix amb les mans alçades!!" Se sentien sirenes. Un helicòpter volant cada vegada més baix... I passades les dues, després de més corredisses, crits, trets i molta indignació varen veure córrer els mossos amb la feina a mig fer, desbordats i la gent, ara si, retornant al bell mig de la plaça. Elles s'hi varen acostar agafades del mà, buscant amb la mirada el poc que hi havien deixat... ja no hi havia tenda i del seu sac no en quedava rastre... també hi havien deixat la flauta... van seguir caminant... la gent seguia amb rotllanes... alguns començaven a pintar més pancartes... i quan arribaven a l'altre costat de la plaça van parar l'orella, si, era un so de flauta... una nena de poc anys que començava a treure sons d'aquelles canyes... segueix el somni i la revolta...

dijous, 26 de maig de 2011

205è joc literari


“Perroflauta” era la paraula de moda. D'entrada no li feia gaire gràcia, ella era una noia polida, es pintava les ungles, anava amb faldilles i li agradaven les sabates amb una mica de taló. Els cabells anaven al seu aire, que eren de mal gobernar. Però estava indignada, hi tant que si! Així que es canvià la faldilla per uns texans i les sabates per unes converse roses. I va arribar-se a la plaça. La gent bullia fent mil activitats. Es va començar a acostar a poc a poc deixant-se guiar pels cartells i pancartes a la que va més enginyoses i divertides, totes un clam de justícia i llibertat. I aquell passeig la va portar a una rotllana. Allà va començar a sentir històries que una veu plena de matisos explicava a petits i grans. I s'hi va quedar, enduta per la màgia de la veu, sense deixar-se detall dels moviments d'aquell cos que, si, la va captivar. Entre conte i conte la noia tocava una flauta de canyes i això li va fer pensar en la seva de flauta. Per què ella també en sabia de tocar-la. Recordava perfectament el dia que va decidir aprendre a tocar aquell instrument. Era el dia en què la seva àvia li va ensenyar el cromo on es veia la ciutat amb el nom més llarg del món. Allà en Tamoteo va tocar la flauta a la seva estimada... i ella va decidir que un dia, també li tocaria la flauta a la seva estimada...

Es varen acabar les històries i la gent va començar a dispersar-se i ella ja no tenia excusa per seguir mirant la noia dels contes, però no podia apartar la mirada i quan més notava les galtes vermelles va veure un somriure als ulls que la miraven i va saber que si que es podia posar més de vermella... i sense ni saber com li va començar a explicar la història d'El Viatger que tocava la flauta i van seguir parlant del món, la felicitat i les revoltes. I la tarda es va fer nit. I la noia dels contes la va tornar a mirar als ulls i tot passant-li la flauta li va xiuxexar que aquest seria un bon moment per què la noia de les ungles pintades i sabates de taló toques alguna cosa a la seva estimada...