divendres, 24 de juny de 2011

pere quart (1999-1986)



i una versió més recent:

dijous, 23 de juny de 2011

poema

Si tingués un moment
obriria les mans
per deixar volar les pessigolles
que anirien a trobar-te,
ara si, desprevinguda...

divendres, 17 de juny de 2011

poema

Em menjo les paraules de desgana

obro la boca muda
i dic: "si us plau"
cal ser ben educada
-no es diu que 
som civilitzats?-

però la resposta és sorda
tan sols queden uns ulls interrongants.

Caldrà cercar preguntes...

Reacciona

Per no perdre el nord entre tant de fum de bastons... Reacciona és el títol d'un llibre de José Luis Sampedro, Federioco Mayor Zaragoza entre d'altres que clarifica alguns punts sobre la crisi que estem vivim.

Tampoc puc deixar de posar un link d'un article d'El Pais

dijous, 16 de juny de 2011

un apunt curiós?

Ahir va fer anys de les primeres eleccions democràtiques a l'Estat Espanyol després de la dictadura franquista. 34 anys. No cal perdre la memòria...

dissabte, 11 de juny de 2011

enveja de llibreta

jo en tinc una de taronja
que amaga ratlles de quadrats
que pots seguir o saltar
o entrellaçar amb línies laberint
que descobreixen, a poc a poc,
vida, color, misteri
i el joc de la memòria
que vol atrapar el temps

qui guanyarà?

dilluns, 6 de juny de 2011

principi de conte (o de les coincidències)


Coincidències. 

Era un matí qualsevol. I ella s'havia aixecat com sempre, sense pensar amb quin peu tocava primer el terra, però buscant les espardenyes a les palpentes. La llet calenta, i la torrada massa tova, les presses no van deixar que la cremes. Aquell matí, ja ho tenia decidit, se'l passaria sencer a la biblioteca. Tenia ganes de començar, per què si, pel gust d'aprendre i de pensar, aquell treball que no va fer a la carrera i sempre li havia deixat un rau- rau. Primer va passar per la secció de cinema i després buscà entre els vells llibres de filosofia (era seva la impressió? o no la renovaven gaire aquella secció?). Quan ja no en podia carregar més va buscar un lloc i, abans d'asseure encara els ulls se'n van anar a un petit llibre que alguna mà va deixar al carro per endreçar: "El gozo intelectual" de Jorge Wagensberg. Justament el professor de l'assignatura del treball deixat a mig fer sempre els deia que el plaer més gran que es pot tenir és el d'arribar a pensar per un mateix. Va somriure al record. I va pensar amb les coincidències. Alguns en diuen destí, altres casualitat. El cert és que et porten aquest punt de xispa que empatitza i obra portes i cors i converses i tantes complicitats... si és poses a comptar... potser es toparia amb el 2 o amb 5 o amb el 6 seguint pel 10, un nombre rodó que fa tantes celebracions... i potser seria un bon principi de conte:

"A les deu del matí del 5 de juny dues noies s'asseien davant per davant a la biblioteca... no tindràs pas un bolígraf per casualitat? a aquell somriure no li podies negar res... quin llibre més bo! ja saps que vindrà a fer una xerrada el dijous?..."

PD: per molts anys! i molta curiositat!