divendres, 26 d’agost de 2011

poema

ajunto les mans
i amb ganes
les omplo amb la frescor de la nit

a poc a poc
les deixo a l'ampolla blava:
demà en voldré unes gotes...

(inspirat en "Destapo la frescor" de J.M. Tibau)

divendres, 19 d’agost de 2011

principi de conte

Avui la boira refresca els carrers i les places. Les plantes aprofiten les gotes fines. Obro les finestres de bat a bat i respiro. És d'hora i els carrers són solitaris, només dos gats marcant territori deixen sentir els seus marramiaus. Un fuig. I penso en totes les coses que m'esperen i tinc ganes de fer. Potser a la tarda passejaré sota les voltes. Potser et veuré de lluny. Potser somriuràs i jo no em posaré vermella...

dijous, 18 d’agost de 2011

Matí

18 d'agost. Vacances. Platja de bon matí. Penso que estic al paradís mentre al meu voltant hi ha en prou feines deu persones. Petjades de gavines. Olor de sal. Passejo amb les ones als peus i acabo fent un capbussó. M'estiro al sol encara no gaire calent i miro al lluny. Què fa que no em cansi de mirar?

dimecres, 17 d’agost de 2011

Elvis Presley - In the Ghetto

dimecres, 10 d’agost de 2011

principi de conte

Va treure el drap de la pols i, a poc a poc, va començar a repassar les figuretes que hi havia a l'estanteria: l'ase que es torna blau, la màquina de cine que és una maquineta de fer punta, la tortuga rosa amb topos blancs, la capça rodona, la capça metàl·lica que s'obre amb un clic i a dins amaga tot de clips blaus, la foto dels dofins, la postal de nadal que no va guardar i ara ja és estiu, el bolígraf que no sap on deixar, i la llibreta d'espiral que espera guardar un conte... i ara li ve el cap aquella velleta que sempre començava les converses amb un deuvosguard, feia olor d'encens i de rialles amables, portava una flor sobre l'orella i d'amagat li donava un caramel i pensà com es posava vermella quan passava la senyora del gosset petit i que a ella li hagués agradat convidar-les a cafè i deixar-les enraonar mentre es feia la distreta...

dimarts, 9 d’agost de 2011

The Matrix: Neo meets Trinity (HD)

Ho confesso: fins ara no havia vist Matrix. No sé si puc dir que m'ha agradat, potser m'ha sorprés una mica, el que si puc dir que m'ha agradat és el personatge de la Trinity (d'acord, l'actriu) que el seu personatge no deixa de ser el d'heroina comparse... El que puc dir és que tota la pel·lícula ha aconseguit impressionar-me.

dissabte, 6 d’agost de 2011

el mateix conte

- has regat les flors?

penses en veu alta i sents l'aire de les fulles fent una música suau. avui tampoc serà dia de platja. la carretera, però, te la imagines recta i ja veus l'horitzó on saps dels seus ulls.

- no m'agafaràs les mans, tan sols caminarem a la fresca de la nit. tu enyorant una altra veu, jo sabent que no hi és...

80 egunean

Dirigida per Jon Garaño i José Maria Goenaga. Una pel·lícula basca, amb l'audio amb basc i subtítols amb castellà, anglès i francès. Amb personatges protagonistes que ronden la 70à. Una rara avis que ens fa reflexionar sobre la vida, els sentiments, el ser un mateix, sense estridències ni escarafalls... deixant gaudir, deixant ser responsable, deixant anar pizellades de dolor, mostrant riallades, confusions i no tancant cap porta... M'ha agradat i m'ha deixat un regust de tristesa tot i l'esperança...