diumenge, 9 de novembre de 2014

#jojahevotat #CataloniaWins

dimarts, 4 de novembre de 2014

principi de conte

Plou i no vols que t'enyori. Tan sols busques llamps i trons. Eren les sis passades, quasi les set, de l'últim dissabte de setembre, quan em vaig banyar. Estrenava platja i les ones no em deixaven nadar. Va ser un bany de salts. Com els d'abans, amb la mare. Quedava poca gent. De lluny es sentien equips de so, músics tocant. Estirada a la sorra buscava l'infinit del cel. El paradís. De fet, aquest no és el teu conte. Ja ho veig. I penso en les platges de Califòrnia amb els primers surfistes que no saltaven ones, les lliscaven. I amb el crit rebel de l'alegria i dels riffs.
Tanco la porta del cotxe, i el casset, automàtic, començar a cridar a ritme d'Husker Dü. Tan és que plogui, després de la segona ja he posat la quinta. La carretera és llarga. Tampoc tinc presa. Al baf de les finestres hi dibuixo calaveres. Un gat que surt corrent em fa frenar. I m'imagino una altre vida on el conec i puc fer-li manyagues. Aquest tampoc és el teu conte.
El llamp surt del no res i ens fa una foto clara. El tro l'has gravat i el farem servir per l'esqueix d'un cicle de concerts de Vivaldi. No hi té res a veure. Tampoc la foto i encara menys els cotxes vells omplerts de flors.