Un calaix de sastre

2012-01-31T09:23:00.000+01:00

The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore from Moonbot Studios on Vimeo.

Chop Suey

2012-01-17T21:22:00.001+01:00

Ara que et tinc aquí assentada al cafè de sempre on t'he dit tantes coses només amb la mirada, sé que les galtes se'm tornen a poc a poc roges i el meu somriure inquiet no gosa esclatar per por de quedar en el no res del que és inoportú. I tu, pacient, deixes que aquesta tarda de sol ens acaroni i el silenci es faci del tot paraula. Em mires. I ara sé que els teus ulls també són carícia. I els somriures, tots sols, s'obliden de falses aparences...

poema que va quedar en esborranya el dia tres del present

2012-01-17T00:19:00.002+01:00

avui que ja som tres

començo aquest primer

recull de mots

per dir bon dia

a un any de dosus

multipliquem per infinit

i l'omplim de desitjos?

2012-01-17T00:18:00.000+01:00

Bon any!

Si. Potser vaig tard, ja fa dies que hem oblidat que tenim nous bons propòsits, tot just pensats menjant dotze grans de raïm... però jo encara no havia encetat cap ratlla i aquí ho deixo. Ben posat, per què ens duri cada dia d'aquest any que està ple de promeses.Podem pintar les lletres de colors!

2011-12-01T22:39:00.001+01:00

veus el dia? / ara comença

2011-12-01T22:31:00.001+01:00

mossegues la poma distreta / amb un click t'atrapo

poema

2011-12-01T21:33:00.001+01:00

No pots, amiga,

deixar de fer més fonda la distància,

amb paraules amables que encoratgen,

aquesta solitud qua avui m'atrapa.

al teu qui sap demà

jo només puc escoltar

un no d'avui, d'ahir, de sempre.

i ja tinc prous anys

per què el que resta no sigui

tota la vida, sinó un trocet

qui sap, d'aquest viatge.

poema

2011-11-29T20:46:00.001+01:00

la fina ratlla dels somriures

que deixen enrere tants mals humors...

si en sabéssim on comença el fil

tindríem el més grans dels secrets,

però se'ns escapa...

per més que puguem dir que vist, l'hem vist!

poema

2011-11-26T20:05:00.001+01:00

Començo mots que rectifico.

Sento paraules que et diria.

El pou comença a omplir-se

i ara la fred ja ha fet acte de presència.

I si juguem a inventar-nos històries?

D'acord. Només sóc jo i els núvols.

Però ells em deixen mil formes

que es difressen. I puc imaginar-te.

L'enyor, però, no vol careta...

poema

2011-11-12T17:51:00.001+01:00

Capficada entre finestres virtuals,

la tarda em passa oberta al món, diuen.

amb un descuit he fixat la vista al meu balcó,

de cop he vist un Turner de cel i núvols

i he pensat en la bellesa

tant propera...

Montserrat Roig

2011-11-10T19:00:00.001+01:00

Doncs avui no vui ser menys i deixo el meu record de tu. Per què et vaig trobar quan el llegir començava a ser una necessitat i la teva descoberta em va fer devorar uns llibres que sempre m'acompanyen. Per què llegir el diari era llegir l'Avui hi començar pel final... i ara encara rellegeixo aquells pessics sempre rodons... Per què em vas descobrir Leningrat i aquells poetes apassionats i aquell Neva esdevingut paraula talismà... Per què vaig deixar aquell llibre teu a aquella noia que em va costat tant d'oblidar... Per què un llibre teu va ser l'últim regal de ma mare... Per què si, per què formes part de la meva vida i, sincerament, m'agrada.

The shock doctrine subtitulada al español

2011-11-03T22:10:00.000+01:00

Impressionant. L'acabo de veure i encara no m'he refet. Només diré que val la pena veure-la, tot i les ganes de vomitar que provoca.

principi de conte

2011-11-02T23:18:00.001+01:00

He donat corda al rellotge vell de l'avi. Ara fa tic-tac sense parar i omple la casa d'un ritme inabastable. Això si, sempre amb el mateix ritme dels segons. És un rellotge amb anys i la mirada no pot sinó portar-te a mil històries de contes a la vora del foc. No és que a casa de l'avi en tinguessin de llar de foc i segurament aquest tic-tac no s'adiu gaire amb el crec-crec de les flames, però els vells temps també tenen els seus estereotips. I ara només falta la bruixa del nas llarg que ens doni una poma per creure'ns aquell nen de pantalons curts i serrell enclenxinat que mira el món amb ulls ben grossos, bé en realitat aquest nen som nosaltres, les nenes, que ens hem disfressat per no embrutar-nos el vestit nou i córrer a cor que vols per aquesta casa encantada. Però no ens mengem la poma, la deixem coure i sense voler trenquem el malefici fràgil. Quan tornarem cansades de jocs i riures en lleparem els dits mentre bufem aquest dolç que ens reconforta.

Aquest conte no s'ha acabat

2011-10-22T18:33:00.001+02:00

Documental: 'Aquest conte no s'ha acabat'. from Beatriz Janer on Vimeo.

Inspira - Humilment brillant

2011-10-20T18:27:00.000+02:00

cabòria

2011-10-19T00:13:00.001+02:00

A vegades hi ha gent que et dona energia. La paraula, el gest, la mirada... t'estimula i et convenç i sents que et pots aixecar i fer-ho. Que pots viure en la teva veritat, que és la teva raó i la raó que haurien de tenir els altres per viure sense estereotips feixucs. Sent el que som sense el dit a l'ull que et nega. Sóc feminista, si... per què crec en les persones. Per què crec que l'home pot ser igual a la dona.

I van bé les sacsejades que et qüestionen miralls i prejudicis tant corrents, com un got d'aigua fresca. Gràcies per la xerrada.

215è joc literari: Sóc una dona, saps què vol dir?

2011-10-06T18:44:00.000+02:00

Sóc. Ja fa temps que sóc, des que vaig néixer i a vegades em sorpren haver de definir-me. Com si al món li calguessin etiquetes que va penjant a tort i a dret. I ara direu que hi ha diferències i el que es vol és comprendre... D'acord. Sóc una dona. I a vegades no entenc als homes. De vegades tampoc entenc les dones. Sóc una dona i m'agraden les dones. Sóc una dona i m'agrada ser una dona. I a vegades no tot és blanc ni és negre i és fàcil fer un dibuix ple de colors i les coses poden ser maques i tot hi cap ben posat... a vegades el dibuix s'omple massa i cal trobar la clau que l'eixampla... a vegades fa fred i cal trobar la manta... a vegades hi ha enigmes i cal trobar respostes... a vegades cal senyalar les ratlles... i sempre, sempre... tenir pa a taula... i a vegades també cal que tot això ho facin els altres, saps què vull dir?

poema

2011-10-04T23:34:00.001+02:00

he passejat pel perfil d'aquest dia

que m'ha portat a enlloc

i he vist massa llums fent pampallugues

m'ha quedat la recança

d'una conversa que no fou

he sentit les paraules

que no hem dit i ara desgrano

sense cervesa ni cap got de vi

tan sols deixant el cor al descobert

i sabent que demà tampoc hi haurà abraçada...

Aquest cony de temps

2011-10-04T22:47:00.001+02:00

poema

2011-10-03T21:48:00.003+02:00

busco papers desordenats

i els enfilo amb una agulla platejada

i es troben les paraules

i es fan amigues les frases

l'atzar és un gran contista

que, tot girant-se d'esquena,

ens pica l'ullet i somriu

poema

2011-09-29T21:49:00.000+02:00

sento com els ulls a poc a poc es tanquen,
la son sembla que pesa
i el soroll de la tele es torna cançó de banda sonora
aquella veu dolça, el vas que s'omple,
la porta que s'obre o potser es tanca...

sempre, però, enyoro aquell cel blau,
el teu cos tendre, i per sobre de tot,
a tu,
noia inventada...

poema

2011-09-26T23:53:00.000+02:00

se m'encanta la lluna a la mirada
i veig, tot transparent, l'aire de la tarda
que em porta discret i molt suaument
paraules que em vas deixar
aquí
i allà...

Martina

2011-09-23T14:32:00.000+02:00

poema

2011-09-22T22:18:00.002+02:00

Has vingut un dimecres.

M'estires les orelles

i sé que em queda tant per aprendre

que em quedo rumiant on era la carícia

on el somriure, on la meva veu

on l'abraçada

on tot és simple

i quan només calia agafar-te la mà...

què hi fa que ara ja som una altre cop dilluns?

cabòria

2011-09-10T17:08:00.000+02:00

la llum és a fora, a vegades t'enyores i saps que no ho has de fer. la gent té el seu camí i tu no pots interrompre'l. busques les mans que et van rossar i sents a dins un plor que no esclata. m'empasso la saliva i deixo que els dits escriguin un conte que no ho és o un sentiment que es fa conte quan tu arribes i em doncs aquests ulls tant teus que em reconeixen. el món esclata boig. i jo no vui ser part del joc que desconec.

poema

2011-08-26T21:04:00.002+02:00

ajunto les mans
i amb ganes
les omplo amb la frescor de la nit

a poc a poc
les deixo a l'ampolla blava:
demà en voldré unes gotes...

(inspirat en "Destapo la frescor" de J.M. Tibau)

principi de conte

2011-08-19T10:31:00.000+02:00

Avui la boira refresca els carrers i les places. Les plantes aprofiten les gotes fines. Obro les finestres de bat a bat i respiro. És d'hora i els carrers són solitaris, només dos gats marcant territori deixen sentir els seus marramiaus. Un fuig. I penso en totes les coses que m'esperen i tinc ganes de fer. Potser a la tarda passejaré sota les voltes. Potser et veuré de lluny. Potser somriuràs i jo no em posaré vermella...

Matí

2011-08-18T17:27:00.001+02:00

18 d'agost. Vacances. Platja de bon matí. Penso que estic al paradís mentre al meu voltant hi ha en prou feines deu persones. Petjades de gavines. Olor de sal. Passejo amb les ones als peus i acabo fent un capbussó. M'estiro al sol encara no gaire calent i miro al lluny. Què fa que no em cansi de mirar?

Elvis Presley - In the Ghetto

2011-08-17T13:47:00.000+02:00

principi de conte

2011-08-10T00:25:00.000+02:00

Va treure el drap de la pols i, a poc a poc, va començar a repassar les figuretes que hi havia a l'estanteria: l'ase que es torna blau, la màquina de cine que és una maquineta de fer punta, la tortuga rosa amb topos blancs, la capça rodona, la capça metàl·lica que s'obre amb un clic i a dins amaga tot de clips blaus, la foto dels dofins, la postal de nadal que no va guardar i ara ja és estiu, el bolígraf que no sap on deixar, i la llibreta d'espiral que espera guardar un conte... i ara li ve el cap aquella velleta que sempre començava les converses amb un deuvosguard, feia olor d'encens i de rialles amables, portava una flor sobre l'orella i d'amagat li donava un caramel i pensà com es posava vermella quan passava la senyora del gosset petit i que a ella li hagués agradat convidar-les a cafè i deixar-les enraonar mentre es feia la distreta...

The Matrix: Neo meets Trinity (HD)

2011-08-09T01:17:00.000+02:00

Ho confesso: fins ara no havia vist Matrix. No sé si puc dir que m'ha agradat, potser m'ha sorprés una mica, el que si puc dir que m'ha agradat és el personatge de la Trinity (d'acord, l'actriu) que el seu personatge no deixa de ser el d'heroina comparse... El que puc dir és que tota la pel·lícula ha aconseguit impressionar-me.

el mateix conte

2011-08-06T10:04:00.000+02:00

- has regat les flors?

penses en veu alta i sents l'aire de les fulles fent una música suau. avui tampoc serà dia de platja. la carretera, però, te la imagines recta i ja veus l'horitzó on saps dels seus ulls.

- no m'agafaràs les mans, tan sols caminarem a la fresca de la nit. tu enyorant una altra veu, jo sabent que no hi és...

80 egunean

2011-08-06T00:34:00.000+02:00

Dirigida per Jon Garaño i José Maria Goenaga. Una pel·lícula basca, amb l'audio amb basc i subtítols amb castellà, anglès i francès. Amb personatges protagonistes que ronden la 70à. Una rara avis que ens fa reflexionar sobre la vida, els sentiments, el ser un mateix, sense estridències ni escarafalls... deixant gaudir, deixant ser responsable, deixant anar pizellades de dolor, mostrant riallades, confusions i no tancant cap porta... M'ha agradat i m'ha deixat un regust de tristesa tot i l'esperança...

La comarca fèrtil

2011-07-27T19:29:00.000+02:00

Un llibre de Roberto Innocenti (il·lustracions) i J. Patrick Lewis (text). Un conte. Un àlbum il·lustrat. Un escriptor a la recerca de la imaginació perduda, un lloc, uns personatges... unes il·lustracions genials, unes frases molt bén trobades. L'he disfrutat molt i encara em queda estona per mirar...

poema

2011-07-23T22:24:00.003+02:00

la lluna baixa

a agafar-me la mà,

no m'he perdut.

cabòria

2011-07-23T22:24:00.000+02:00

Deixeu-me dir, abans que res, que avui és un dia tràgic. Potser com tants d'altres que ens han glaçat el cor i per més que ho intentem no acaben de cabre en l'ordre lògic del cervell. Tota pregunta té una resposta: fòbia/por/no saber ser en pau amb el món, autoestima positiva de ser i deixar ser als altres. Sensillament respetecte.

Simple? i que difícil tanmateix...

poema

2011-07-16T17:22:00.000+02:00

és tarda de circ a la ciutat,

camino entre gent i busco faldilles de colors

un nas vermell

i quatre boles que fan giragonses al cel

si em cau tot el que tinc a les mans

potser ens ajupirem alhora

i podré agafar-te un dit

i tu em regalaràs una flor de paper...

Una terra solitària

2011-07-13T23:15:00.001+02:00

De Bel Olid. És el llibre que m'he llegit aquest cap de setmana d'una tirada. Potser no diria que és una meravella, i algunes vegades m'he perdut per saber quin personatge parlava, potser algun tema no me l'acabo de creure massa. Però m'ha atrapat, potser que la protagonista fos lesbiana a ajudat no ho negaré. I la història m'ha deixat un regust agridolç. I també m'ha aportat una visió de la immigració andalusa que no he viscut en pròpia pell i potser per això me l'ha fet més propera. Un text també ple d'ironia i bén escrit, que t'arranca el somriure, i et porta a la melancolia o et fa sentir el dolor del qui l'explica. Què més us en puc dir? Premi Documenta.

de cine

2011-07-12T08:26:00.001+02:00

Ahir va ser una nit de cinema. De cinema on-line i temàtica lèsbica. La veritat és que va ser passar l'estona. No és que fòssin grans pel·lícules, simplement d'aquelles que en diriem "romàntiques" noia-coneixex-noia se n'adona que li agrada i s'enamoren, amb algun petit entrebanc pel mig que té a veure amb l'acceptació-sortir de l'armari. A vegades va bé no pensar, encara que sempre acabes trobant a faltar la mà que no t'acarona...

us en deixo un tast:

poema

2011-07-08T23:58:00.000+02:00

Sento la son que m'acompanya

imagino els llençols

el cos estès

l'olor de roba-nit

i la galta al coixí...

però encara m'entretinc

amb mil històries

ara deixeu-me dir:

bona nit!

poema

2011-07-03T12:44:00.000+02:00

aixeca el cap i mira,
la tortuga poruga,
no es nota però flaire
on són les campanetes

m'he afanyat
i he pugut
amanyagar-li
el nas

pere quart (1999-1986)

2011-06-24T17:29:00.000+02:00

i una versió més recent:

poema

2011-06-23T10:12:00.000+02:00

Si tingués un moment

obriria les mans

per deixar volar les pessigolles

que anirien a trobar-te,

ara si, desprevinguda...

poema

2011-06-17T17:11:00.000+02:00

Em menjo les paraules de desgana

obro la boca muda

i dic: "si us plau"

cal ser ben educada

-no es diu que

som civilitzats?-

però la resposta és sorda

tan sols queden uns ulls interrongants.

Caldrà cercar preguntes...

Reacciona

2011-06-17T12:03:00.000+02:00

Per no perdre el nord entre tant de fum de bastons... Reacciona és el títol d'un llibre de José Luis Sampedro, Federioco Mayor Zaragoza entre d'altres que clarifica alguns punts sobre la crisi que estem vivim.

Tampoc puc deixar de posar un link d'un article d'El Pais

un apunt curiós?

2011-06-16T20:40:00.000+02:00

Ahir va fer anys de les primeres eleccions democràtiques a l'Estat Espanyol després de la dictadura franquista. 34 anys. No cal perdre la memòria...

2011-06-11T23:50:00.000+02:00

enveja de llibreta

jo en tinc una de taronja

que amaga ratlles de quadrats

que pots seguir o saltar

o entrellaçar amb línies laberint

que descobreixen, a poc a poc,

vida, color, misteri

i el joc de la memòria

que vol atrapar el temps

qui guanyarà?

principi de conte (o de les coincidències)

2011-06-06T00:04:00.004+02:00

Coincidències.

Era un matí qualsevol. I ella s'havia aixecat com sempre, sense pensar amb quin peu tocava primer el terra, però buscant les espardenyes a les palpentes. La llet calenta, i la torrada massa tova, les presses no van deixar que la cremes. Aquell matí, ja ho tenia decidit, se'l passaria sencer a la biblioteca. Tenia ganes de començar, per què si, pel gust d'aprendre i de pensar, aquell treball que no va fer a la carrera i sempre li havia deixat un rau- rau. Primer va passar per la secció de cinema i després buscà entre els vells llibres de filosofia (era seva la impressió? o no la renovaven gaire aquella secció?). Quan ja no en podia carregar més va buscar un lloc i, abans d'asseure encara els ulls se'n van anar a un petit llibre que alguna mà va deixar al carro per endreçar: "El gozo intelectual" de Jorge Wagensberg. Justament el professor de l'assignatura del treball deixat a mig fer sempre els deia que el plaer més gran que es pot tenir és el d'arribar a pensar per un mateix. Va somriure al record. I va pensar amb les coincidències. Alguns en diuen destí, altres casualitat. El cert és que et porten aquest punt de xispa que empatitza i obra portes i cors i converses i tantes complicitats... si és poses a comptar... potser es toparia amb el 2 o amb 5 o amb el 6 seguint pel 10, un nombre rodó que fa tantes celebracions... i potser seria un bon principi de conte:

"A les deu del matí del 5 de juny dues noies s'asseien davant per davant a la biblioteca... no tindràs pas un bolígraf per casualitat? a aquell somriure no li podies negar res... quin llibre més bo! ja saps que vindrà a fer una xerrada el dijous?..."

PD: per molts anys! i molta curiositat!

continuació de conte

2011-05-27T18:15:00.005+02:00

Aquell vespre no s'havien quedat a dormir a la plaça, havia sigut un dia llarg i la prudència aconsellava repartir les forces. Demà hi tornarien que el cap de setmana s'anunciava amb força i algun crit de "barça!". Mentre es menjaven els cereals i compartien somriures, van sentir a la ràdio alguna cosa que no quadrava: els mossos a la plaça? tertulians dient que ja els estava bé una mica de neteja? van córrer a posar la televisió i varen veure les imatges, els comentaris del matí no eren més brillants i algun fins i tot feia pena, ara diuen que ens venen a defensar i ho fan pel nostre interès... què no som prou responsables? Així que varen baixar corrents les escales per agafar el primer metro, amb vint minuts ja eren allà, no recordaven haver vist mai tanta policia... netejar? amb les porres què netejaran? la veritat és que la confusió no els deixava clar què passava, s'anava acostant gent però sembla que no es podia avançar: un cordó policial els ho impedia. Els crits no paraven. I allà cada vegada hi havia més gent. Amb el mòbil varen aconseguir captar un wiffi lliure que els va mostrar imatges esgarrifoses. Ara de lluny es sentia algun tret. I varen cridar més fort. Els minuts passaven a les hores i ja era casi mig matí. "Diu que venen amb camions i ho carreguen tot!" "No marxaran!" "La gent resisteix amb les mans alçades!!" Se sentien sirenes. Un helicòpter volant cada vegada més baix... I passades les dues, després de més corredisses, crits, trets i molta indignació varen veure córrer els mossos amb la feina a mig fer, desbordats i la gent, ara si, retornant al bell mig de la plaça. Elles s'hi varen acostar agafades del mà, buscant amb la mirada el poc que hi havien deixat... ja no hi havia tenda i del seu sac no en quedava rastre... també hi havien deixat la flauta... van seguir caminant... la gent seguia amb rotllanes... alguns començaven a pintar més pancartes... i quan arribaven a l'altre costat de la plaça van parar l'orella, si, era un so de flauta... una nena de poc anys que començava a treure sons d'aquelles canyes... segueix el somni i la revolta...