Sempre arribo tard.

Han florit els gladiols.

Vaig mirar els teus ulls.
eren dolços.
No me'ls volia acabar...

el sonsonet d'un partit de futbol pot arribar a ser relaxant.

Avui he pensat que no em vui perdre cap somriure

Avui m'ha sortit el dinar fat.

Una dona amb pijama
obre les persianes del balcó.

tinc un mini jardí zen.

la taxista i el penjoll

- Segueixi a aquell cotxe!!!

La taxista va mirar-la de reüll pel retrovissor, una altra llapada va pensar, però va prèmer l'accelarador. De fet li agradava això de seguir cotxes se li donava bé. Quan va es va treure la llicència de taxista les seves amigues li feien bromes sobre això i ella els hi contestava que a la vida real aixó no passava. I mira-la ara, amb aquesta ja eren cinc les carreres seguint cotxes que feia. No, de criatures no n'havia ajudat a nèixer cap, encara que tampoc li faria res...

- A l'esquerra, ha girat a l'esquerra!!

Va fer un canvi de sentit el menys brusc possible i va anar cap a l'esquerra. I va anar escoltant la història de la noia... al cotxe hi anava una amiga amb qui havia quedat aquella tarda. Amb les presses se li havia oblidat de donar-li un pen. Era molt important que li dones. De fet lo important no era el pen, clar, sinó el llibre de receptes que hi havia dins.

- És la feina de cinc anys saps? Són tot de receptes per fer amb pomes.

- Amb pomes?

- Sí, les he anat recollint durant aquests anys. Però l’important no són les receptes, són les històries que les acompanyen...

Va veure que l’opel negra que feia estona que seguia es va aturar. La noia va somriure, va pagar d’una revolada i va sortir corrent.

Ella es va quedar mirant com arribava al cotxe i li donava el pen. Després va mirar cap al penjoll que tenia al retrovissor... era una poma... si, les pomes tenen històries i també li portaven històries... així que va aparcar bé i de la bossa de paper on tenia l’esmorzar en va treure una de verda i la va començar a mossegar... Era divertit ser taxista...

Rodin

Ahir vaig anar a retrobar unes estàtues impressionants. Altes sobre el seu pedastal. Deixaven entreveure la força del seu dolor, el silenci de la seva reflexió. Rodin. I el contrast de la gent passejant i el tràfec dels cotxes... els fotògrafs discrets... i per un moment et pares a pensar que les presses no són bones... i com l'art et toca...

Lady Gaga

mira... m'agrada i m'entren ganes de ballar! :-)

de pomes

Què puc dir avui que fa tanta fred? Avui que fa 75 anys que va néixer Elvis Presley. Ara que em ressona "Love me tender" i tinc ganes d'explicar un conte. Un conte on hi surten unes pomes de color verd amb tons vermells. Ja no és temps de pomes, ara és època de tronges. Però el croc que fan a les queixalades omple l'aire i recordo que en algun lloc vaig llegir que els pastissos de poma anaven tant bé per combatre depressions. I jo no n'he fet mai cap. I potser ja seria hora de posar-m'hi. No, no és cap propòsit del nou any... ja fa massa anys que hi penso... I les pomes em porten a la frase de Manhatthan (?) on Woody Allen es delia per les pomes de Cezanne... i penso en les vegades que m'ha fet riure... i que de fet té raó amb les pomes... com deixar de mirar-les? i amb això se m'ha perdut el conte. Ja el buscaré en un altre post.

m'agrada el vermell
dels sobres de te.

El frío modifica la trayectoria de los peces

"La teoría de los nudos es una ciencia matemática compleja que permite explicar cosas muy simples de la vida. Cuando se tira del hilo de un ovillo de lana enmarañada, unas veces se deshace de golpe, otras veces se enreda aún más. Es como la vida: pequeños gestos pueden tener grandes consecuencias. Y a veces el mismo gesto no tiene el mismo efecto"

En aquest llibre de Pierre Szalowoski un investigador rus té la teoria que si es manté estable la temperatura de l'aigua els peixos sempre neden seguint la mateixa trajectoria, però si la temperatura canvia... la trajectoria dels peixos també... I de cop va venir el fred... És un llibre que m'ha agradat, casi que me l'he llegit d'una tirada (serà que he tingut temps aquests dies de festa?) Explicat des del punt de vista d'un nen, veiem la vida d'uns veins solitaris, amb mals de cor i amb por... i aquest gest que els hi dona la volta... tant fàcil...

Avatar

Què dir d'Avatar? sembla que és la pel·lícula de l'any (quin?) i jo diria que se m'ha fet llarga... d'acord té escenes boniques, hi ha màgia, amor, inocència... dolents dolents i bons amb interessos que acaben sent més bons... us sona? com diu l'Angel Quinta al Punt d'avui: podria molt ben ser una pel·lícula d'indis... i jo em quedo amb la idea que preferim viure en els somnis... o en tot cas... jo també hi viuria...

Vida

"Només vivint amb tot el risc i l'esperança reconduim la vida" Miquel Martí i Pol.