Avui fa un poc de vent, però no se
m'enreden els cabells. M'assauré sense pensar en el vell gronxador i
miraré el cel, o l'herba. I els peus picaran el terra i em duran
endarrere i ens duran endavant... Ara em ve a la memòria el teu
somriure i la teva abraçada generosa... m'acosto el llibre que
m'acompanya, en ressegueixo les lletres, obro el secret de les seves
cobertes i et sento com a poc a poc dius aquests mots que un dia
m'escrigueres...
Avui fa un poc de vent, i jo t'espero i
t'assauràs distreta i jo et donaré una rosa i tu em portaràs un
tros de xocolata...