Gronxador

Avui fa un poc de vent, però no se m'enreden els cabells. M'assauré sense pensar en el vell gronxador i miraré el cel, o l'herba. I els peus picaran el terra i em duran endarrere i ens duran endavant... Ara em ve a la memòria el teu somriure i la teva abraçada generosa... m'acosto el llibre que m'acompanya, en ressegueixo les lletres, obro el secret de les seves cobertes i et sento com a poc a poc dius aquests mots que un dia m'escrigueres...

Avui fa un poc de vent, i jo t'espero i t'assauràs distreta i jo et donaré una rosa i tu em portaràs un tros de xocolata...

Bon dia

Avui entro a dir: Bon Dia! que els bons costums no s'han de perdre mai... i sé que un nou somriure em gronxa... i sé que tu potser hi ets... noia inventada... rere el racó d'un click o d'un gest o d'una paraula... o potser tant se val que no siguis tu... potser el que val és la il·lusió dels petits camins plens de noves troballes. 

Si. Avui fa sol. I és un sol de primavera.

cabòria

Penges el telèfon i sents que la conversa queda mal tancada... que no pots dir... que no pots ser... i que el pes de la distància es fa gran dins la fosca d'aquesta nit que neix desestrellada... Hi ets, et sento... però no tinc l'abraçada que tant necessito i jo, segurament, tampoc sé com abraçar-te... i és la descoberta d'aquest no ser en l'altra que atansa l'abisme de ser una mateixa, sola, altra volta sense més cartes que ens esperonin la il·lusió de la sort propera... aquesta il·lusió que ens deia al cor que aquest cop si, aquest cop si hi havia un as que ens pertocava... gires l'última carta... i només veus una ganyota que es riu de tu sense paraules...

poema

I si jugués, sense saber-ho, a trobar-te entre les gotes de pluja de la tarda?

Aparto els ulls de la finestra

i veig el groc de les parets,

donen caliu les cortines

i aquest racó de sofà amb manta...

No vols que et llegeixi un vers a cau d'orella?

Seran les mans que triaran 

la paraula subratllada

i encerclaran aquesta cal·ligrafia

que es torna vent amb un somriure...

Ron Sexsmith - Late Bloomer

El Grup 62 proposa un joc: qui s'atreveix a acabar un conte de Pere Calders?

El Grup 62 proposa un joc: qui s'atreveix a acabar un conte de Pere Calders?

Per si us voleu animar... 

El Havre

d'Aki Kaurismäki potser no és una pel·lícula fàcil encara que ho sigui. Imatges austeres, sense adornos no diría que crues però si sense buscar belleses fàcils. Imatges que a vegades s'aturen deixant entreveure algúna picada d'ulls a alguna pel·lícula llunyana que no he enganxat (per què penso en Chaplin? o aquella altra Vida de bohemia del mateix Kaurismäki?) Alguns en diuen un conte de fades. Si. Però res a veure amb les fades del cinema daurat de Hollywood com ja podeu imaginar... Hi aniré pensant i, segurament, cada vegada m'agradarà més el regust que m'ha deixat... hi ha bona gent, encara!

principi de conte

He trobat el fil de roba que estiro. I s'esfilagarssa i cau com un taló aquest hivern que ens ensenya la primavera. No hi ets i espero mil bocins de roses que voleien carrer avall. Tant sols en podré sentir una flaire tènue. T'envio petons, a tu, que no hi ets, noia inventada...