No llegiré les notes que he agafat desordenades,
les guardaré al sobre dels tressors perduts
i faré dibuixos al paper.
Si amb les mans pogues acaronar
aquest somni tant tendra
tindria la teva olor als meus palmells,
el teu so a la meva boca
i el teu cos sempre present.
Sé que els balcons són plens de flors
i amb l'aigua de regar
invoco forçes invisibles.
dimarts, 21 de maig del 2013
poema
Trenco el cordó umbilical i em llenço al buit del que m'agrada
descobertes que encara no tenen respostes i un munt de llum
que em dóna aquest sol que em fa viure.
Sé que encara tot és possible, però el salt ja és a l'aire
i haurem de navegar amb els vents i les poques teles
que es fan de velam.
Ara m'acompanya la teva música
que ja he fet meva i un enyor que no em deixa
em fa restar serena mirant de cara
les sorpreses.
Potser seràs tu, segur seré jo.
descobertes que encara no tenen respostes i un munt de llum
que em dóna aquest sol que em fa viure.
Sé que encara tot és possible, però el salt ja és a l'aire
i haurem de navegar amb els vents i les poques teles
que es fan de velam.
Ara m'acompanya la teva música
que ja he fet meva i un enyor que no em deixa
em fa restar serena mirant de cara
les sorpreses.
Potser seràs tu, segur seré jo.
Etiquetes de comentaris:
poema
dissabte, 18 de maig del 2013
divendres, 10 de maig del 2013
principi de conte
Espero pacient un impossible. Poesia tornar-se realitat. Podran les paraules volar a la teva pell i fer-la tacte? Podran els teus ulls mirar somrients aquest desig? I t'ho dic tot i encara no sé com no em desfaig rere unes galtes roges. Serà que amb el cap perdo la vergonya i aquest vespre no serà prou fosc per espantar les papallones que em volten i em tornen inconscient. Com són de bonics els colors d'aquest calidoscopi.
Etiquetes de comentaris:
principi de conte
dimarts, 7 de maig del 2013
principi de conte
Fas creus a les cartes sense marcar. No et toca mai la bona i ara jugues a aquell joc tant vell d'encertar una estampa de terra llançant-ne una altra des de la taula. Li dones la volta? Com pot aquest somriure de noia perdurar tants anys inesborrable? Ara l'has somiat i et sembla inabastable. Tornes a mirar la teva carta. Li fas un petó, l'acostes a la punta de la taula, tanques els ulls i la deixes caure. Guanyes?
Etiquetes de comentaris:
principi de conte
divendres, 3 de maig del 2013
principi de conte: escrit
Ara parlo per mi per dir-te a tu que l'enyor m'omple les galtes i la panxa. Que no saps que sé, que no saps que vui. I les teves passes giren seguint la teva línia recta. Què fas perduda en els teus pensaments tant lluny de mi? què faig tant sols veient la teva ombra a cada instant? Ara parlo per mi per no dir-te que les meves mans són teves i deixar en un racó tot aquest somni que m'aparta del meu ara.
Etiquetes de comentaris:
principi de conte
Subscriure's a:
Missatges (Atom)