Un llibre de Roberto Innocenti (il·lustracions) i J. Patrick Lewis (text). Un conte. Un àlbum il·lustrat. Un escriptor a la recerca de la imaginació perduda, un lloc, uns personatges... unes il·lustracions genials, unes frases molt bén trobades. L'he disfrutat molt i encara em queda estona per mirar...
Deixeu-me dir, abans que res, que avui és un dia tràgic. Potser com tants d'altres que ens han glaçat el cor i per més que ho intentem no acaben de cabre en l'ordre lògic del cervell. Tota pregunta té una resposta: fòbia/por/no saber ser en pau amb el món, autoestima positiva de ser i deixar ser als altres. Sensillament respetecte.
De Bel Olid. És el llibre que m'he llegit aquest cap de setmana d'una tirada. Potser no diria que és una meravella, i algunes vegades m'he perdut per saber quin personatge parlava, potser algun tema no me l'acabo de creure massa. Però m'ha atrapat, potser que la protagonista fos lesbiana a ajudat no ho negaré. I la història m'ha deixat un regust agridolç. I també m'ha aportat una visió de la immigració andalusa que no he viscut en pròpia pell i potser per això me l'ha fet més propera. Un text també ple d'ironia i bén escrit, que t'arranca el somriure, i et porta a la melancolia o et fa sentir el dolor del qui l'explica. Què més us en puc dir? Premi Documenta.
Ahir va ser una nit de cinema. De cinema on-line i temàtica lèsbica. La veritat és que va ser passar l'estona. No és que fòssin grans pel·lícules, simplement d'aquelles que en diriem "romàntiques" noia-coneixex-noia se n'adona que li agrada i s'enamoren, amb algun petit entrebanc pel mig que té a veure amb l'acceptació-sortir de l'armari. A vegades va bé no pensar, encara que sempre acabes trobant a faltar la mà que no t'acarona...