Podria escriure els meus propòsits per aquest any que comença. Si. Un seria, senzillament, escriure més i de manera més elaborada. Potser, fins i tot, apuntar-me a un curs d'escriptura i acabar algun conte.
Però el que de debò volia dir era la lectura que ha marcat el meu 2015: Els Germans Karamazov de Dostoievsky. Ha sigut un d'aquells llibres que t'atrapen i no pots deixar ni de dia ni de nit. I em ell una relectura de les pel·lícules de Woody Allen. M'ho he passat molt bé! Ara començaré la recerca del meu llibre 2016, tinc temps i molts llibres per llegir abans no em decideixi...
BON ANY A TOTHOM QUE PASSI PER AQUÍ!!!
dissabte, 2 de gener del 2016
diumenge, 13 de desembre del 2015
Lorraine Hansberry
Un article de Begoña Gómez molt interessant:
Cosas de chicas: Lorraine Hansberry, la militante negra, lesbiana y feminista que inspiró a Nina Simone.
Cosas de chicas: Lorraine Hansberry, la militante negra, lesbiana y feminista que inspiró a Nina Simone.
Etiquetes de comentaris:
article ; música
dimecres, 9 de desembre del 2015
Bax - Elegiac trio, for flute, viola and harp
Una descoberta del cap de setmana. Espero que us agradi tant com a mi.
Etiquetes de comentaris:
música
dimarts, 8 de desembre del 2015
principi de no conte
Aquest any estic escrivint molt poc. No és la felicitat que em treu la veu. Ni els planys. Potser és el canvi o la recerca de paraules noves que encara no apareixen.
La vida que passa i ja no fa gràcia aquell poema impossible. Tothom té una lluna. I jo busco la nota que la torna pedra. Tothom té una platja i jo busco el vent que t'omple de sorra les sabates i la boca.
Aquest any escric poc. No hi ha noia inventada i aquest principi de conte ja no pot ser un twit enginyós i viral. Avui és avui i només volia deixar constància que surto a passejar.
dilluns, 5 d’octubre del 2015
Loreak (Flores)
Si podeu, no us la perdeu. Feia temps que no em trobava amb una pel·lícula així. Potser per què sap explicar una història de sempre d'una altra manera.
Una pel·lícula on potser no passa res, però hi passa el temps. Una pel·lícula per mirar i que mira. Amb una banda sonora que fa el fet i et va quedant a dins. I quan arriben els crèdits tu els vaig deixant passar per què tornar al món s'ha de fer a poc a poc.
Una pel·lícula on potser no passa res, però hi passa el temps. Una pel·lícula per mirar i que mira. Amb una banda sonora que fa el fet i et va quedant a dins. I quan arriben els crèdits tu els vaig deixant passar per què tornar al món s'ha de fer a poc a poc.
diumenge, 14 de juny del 2015
The Cape Verdean Blues Album (1965) Horace Silver Quintet
Res millor que començar el dia amb aquest disc d'Horace Silver. Genial. Escoltar i anar trobant que la música t'obre més les orelles.
Etiquetes de comentaris:
música
dimecres, 22 d’abril del 2015
Principi de conte
Passegem pel carrer. De costat. I tu ets tan lluny, o hi sóc jo? Jo que vui agafar-te la mà, i tu que m'expliques històries dels altres, de tu, sense mi. El iogurt se't desfà a poc a poc a la boca i et quedes la cullera verda per jugar-hi. Un pal de tambor. T'imagino petita, a la platja, fent castells, només veus la sorra i la pala i els teus peus descalços. Les mans atrafegades repiquen, també. El passeig no s'allarga. Només dius: fins demà.
Etiquetes de comentaris:
principi de conte
Subscriure's a:
Missatges (Atom)