dissabte, 2 de gener del 2016

BON ANY NOU!!!

Podria escriure els meus propòsits per aquest any que comença. Si. Un seria, senzillament, escriure més i de manera més elaborada. Potser, fins i tot, apuntar-me a un curs d'escriptura i acabar algun conte.

Però el que de debò volia dir era la lectura que ha marcat el meu 2015: Els Germans Karamazov de Dostoievsky. Ha sigut un d'aquells llibres que t'atrapen i no pots deixar ni de dia ni de nit. I em ell una relectura de les pel·lícules de Woody Allen. M'ho he passat molt bé! Ara començaré la recerca del meu llibre 2016, tinc temps i molts llibres per llegir abans no em decideixi...

 BON ANY A TOTHOM QUE PASSI PER AQUÍ!!!

diumenge, 13 de desembre del 2015

dimecres, 9 de desembre del 2015

Bax - Elegiac trio, for flute, viola and harp

Una descoberta del cap de setmana. Espero que us agradi tant com a mi.

dimarts, 8 de desembre del 2015

principi de no conte

Aquest any estic escrivint molt poc. No és la felicitat que em treu la veu. Ni els planys. Potser és el canvi o la recerca de paraules noves que encara no apareixen. La vida que passa i ja no fa gràcia aquell poema impossible. Tothom té una lluna. I jo busco la nota que la torna pedra. Tothom té una platja i jo busco el vent que t'omple de sorra les sabates i la boca. Aquest any escric poc. No hi ha noia inventada i aquest principi de conte ja no pot ser un twit enginyós i viral. Avui és avui i només volia deixar constància que surto a passejar.

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Loreak (Flores)

Si podeu, no us la perdeu. Feia temps que no em trobava amb una pel·lícula així. Potser per què sap explicar una història de sempre d'una altra manera.
Una pel·lícula on potser no passa res, però hi passa el temps. Una pel·lícula per mirar i que mira. Amb una banda sonora que fa el fet i et va quedant a dins. I quan arriben els crèdits tu els vaig deixant passar per què tornar al món s'ha de fer a poc a poc.

diumenge, 14 de juny del 2015

The Cape Verdean Blues Album (1965) Horace Silver Quintet

Res millor que començar el dia amb aquest disc d'Horace Silver. Genial. Escoltar i anar trobant que la música t'obre més les orelles.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Principi de conte

Passegem pel carrer. De costat. I tu ets tan lluny, o hi sóc jo? Jo que vui agafar-te la mà, i tu que m'expliques històries dels altres, de tu, sense mi. El iogurt se't desfà a poc a poc a la boca i et quedes la cullera verda per jugar-hi. Un pal de tambor. T'imagino petita, a la platja, fent castells, només veus la sorra i la pala i els teus peus descalços. Les mans atrafegades repiquen, també. El passeig no s'allarga. Només dius: fins demà.