I de cop alguna cosa et salva. No podries dir què. Potser una frase que escoltes. Una música que sents. Una imatge en equilibri. I tornes a sentir-te amb pau amb la vida. I les coses són a lloc. Per més que notis aquestes buidors. Hi ha un sol. I somrius.

cabòria

Avui he tingut ganes de sortir a caminar. A caminar i caminar. Sense parar. Menjant-me la vorera i no mirar a banda i banda. Tenia ganes de fugir. De mi. De la vida. Perduda en aquest caminar. Amb unes ganes immenses que de cop passés alguna cosa que em fes parar. Que de cop em parés el sentit d'un somriure, d'una mà, d'un gelat, d'un cafè compartit. I he seguit caminant amb més força. I he acabat el cercle i ara em trobo aquí intentant desfogar-me amb el soroll de les tecles. On és el clic?

Fun home

Còmic escrit per Alison Bechdel. Barreja de literatura, vida, ironia, irreverència i tendresa. Les pors als armaris i les acceptacions personals. Les diferències de generació i els punts que comparteixen. Una bona novel·la dibuixada. Una frase "no entendía por qué no podíamos limitarnos a leer los libros sin forzar retorcidas interpretaciones sobre ellos". Els llibres que acompanyen la nostra vida, en formen part, ens l'expliquen, i ens hi deixem explicar.

Buscando un beso a medianoche

Pel·lícula independent americana. Les referències que en tenia eren bones, molt bones. I no m'ha decebut. Història de relacions. L'amor, el sexe, els sentiments. Tot explicat amb el pretext de la nit de Cap d'Any, on la gent busca passar-la amb bona companyia. On poden començar o acabar coses. On la gent es fa desitjos i repassa el que porta viscut. Una pel·lícula tendre. I agredolça també. Com la vida. El blanc i negre ajuda a centrar-nos en els personatges i crea una atmosfera que va amb la pel·lícula (ara no sé explicar-ho millor). Com pot algú fumar i menjar gelat alhora?

Lola

Avui, començo a pensar i sento la veu dolça de Pastora.

Fa dies que no faig altra cosa que veure capítols d'Infidels.
I m'enamoro d'un gest i una veu.
O de dues.
I et sento a dir que ets poca cosa
i jo penso: que gran.

i enyoro els dits que busquen la pell sota la roba.
i se que per mi, ara per ara, és un miratge.

i que no és bo, enamorar-se d'uns ulls impossibles,
ni desitjar la força d'un esperit amb ganes de menjar-se el món.

que s'inventa mil plats de cuina.

i jo no sé cuinar.

i tanmateix aquesta veu em perd.

i m'entretinc enyorante.

A vegades m'agrada pujar muntanyes. Encara que el més important de pujar una muntanya no és pujar-la, sinó baixar-la.

Mario Benedetti

Acabo de saber que s'ha mort Mario Benedetti. I m'ha tocat. No és que sigui una seguidora fidel de tots els seus escrits. De fet, he llegit un llibre seu Andamios, un dels pocs que m'he comprat després d'haver-lo llegit, i alguns poemes. Algun potser l'he memoritzat i tot. En tot cas deixo aquest que crec que és un molt bona definició d'amor.

HAGAMOS UN TRATOCuando sientas tu herida sangrarcuando sientas tu voz sollozarcuenta conmigo
(de una canción de Carlos Puebla)

Compañera
usted sabe
puede contar
conmigo
no hasta dos
o hasta diez
sino contar
conmigo

si alguna vez
advierte
que la miro a los ojos
y una veta de amor
reconoce en los míos
no alerte sus fusiles
ni piense qué delirio
a pesar de la veta
o tal vez porque existe
usted puede contar
conmigo

si otras veces
me encuentra
huraño sin motivo
no piense qué flojera
igual puede contar
conmigo

pero hagamos un trato
yo quisiera contar
con usted

es tan lindo
saber que usted existe
uno se siente vivo
y cuando digo esto
quiero decir contar
aunque sea hasta dos
aunque sea hasta cinco
no ya para que acuda
presurosa en mi auxilio
sino para saber
a ciencia cierta
que usted sabe que puede
contar conmigo.