El Guepart

El Guepart, llibre,pel·lícula... un llibre excel·lent, ple de detalls que t'endinsen en el món de la Sicilia del finals del 1800... fins a quin punt diferent de la d'ara? ja que com diu el Princep, els sicilians no volen canviar per què es creuen perfectes. Un llibre sobre la vida, l'amor (?), i la mort. Sobre les misèries de les persones, els seus egoismes i les seves generositats. Un llibre que ens porta a sentir tendresa per uns personatges tristos, a sentir la calor sicilana, la feixuguesa d'un viatge, els desitjos miserables, l'elegància de la cultura i el saber estar. I que també parla del plaer del coneixament, de llegir i de biblioteques. Tot passant pel sedàs de la ironia de qui coneix el futur. Un plaer llegir-lo i un plaer també, veure aquests paisatges imaginats convertits en imatges a la magnifica pel·lícula de Visconti. I amb una Clàudia Cardinale realment sensual.

La tercera verge

Així es diu un dels molts llibres d'intriga de l'escriptora francesa Fred Vargas. La veritat és que m'ha agradat aquesta novel·la policíaca que te per protagonista el comandant d'una brigada de París. Plena de personatges curiosos... el policia que parla en vers, l'agent grossa i forta que fa de mare de tots, el gat, el que té una ampolla de vi blanc amagada i ho sap tot. (Així li explica el comandat al seu fill de mesos: quan alguna cosa no la sàpigues truca'l i t'ho dirà). Els caçadors de cèrbols, el veí espanyol que sent la picada d'una aranya en el braç que li van amputar fa molt temps... no desvelo el misteri... només el recomano

La Carrau

Qui pot no ballar escoltant La Carrau? música vibrant, fresca, alegra i que t'omple d'energia. Res millor que sentir-los. Visca La Carrau!!

El asombroso viaje de Pomponio Flato

Avui he acabat de llegir aquesta novel·la d'Eduardo Mendoza. La veritat és que no hi he estat gaire llegint-le. M'ha atrapat i no l'he pogut deixar fins tenir-la acabada. M'ho he passat molt bé llegint les divertides peripècies de Pomponio i el seu llenguatge odissèic. I, degut als meus anys de missa, el rerafons el tenia molt present. La nostra cultura cristiana... es perdrà com s'han perdut els sobrenoms dels déus grecs i romans?

poema

Un esboç de conte...

el clic, clac, clic d'una vella màquina d'escriure.
Record d'un temps,
del perfum d'un cafè,
d'uns folis blancs
una camisa a quadres,
unes ulleres negres,
un escrire frenètic,

i molta imaginació.

Hasta el fin del mundo

Una pel·lícula de Wim Wenders. M'ha agradat. Cièncica-ficció. Road movie, Thriller. Tendresa. I aquests grans paisatges. Sabrem viure sense ordinadors si un dia deixen de funcionar? Fins on ens hem d'arriscar per fer avançar al ciència? I com no, tot amanit amb una música deliciosa. Sí també hi ha un tema de la K.D.Land.

poema

brindo amb bon vi,

tot enyorant els teus ulls.