BON ANY

i ja ha passat un any llegint-vos i escrivint-me... què més es pot demanar?

UN NOU ANY PLE DE DESCOBERTES, RIURES I ALGUNA PARAULA TENDRE!

que el disfruteu... jo aniré fent el tafaner rere les ones... :-)

volia un conte però ha sortit això...

Tinc una Torre Eiffel dins una bola de vidre. És blava. I quan la tombo s'omple de boletes de neu. Bé, deu ser alguna fibra sintètica... A mi m'agrada mirar-la i em puc passar una bona estona girant-la. Rosebud. No és un trineu. És aquella nena de cabells tronges que un dia no vaig tornar a veure i sempre he enyorat. Però deixo la bola i em capfico dincs l'ordinador. Dic dincs per què quan te'l mires de cop no hi ha res més. I hi és tot. Però jo vui jugar a l'atzar i em deixo anar de link en link. Potser perillòs? Centro la mirada en fotos de postals i trobo una palmera on vui passar-me una migdiada. Quin contrats la neu de París i la calor de la palmera que no sé on és però la platja és blanca... Miro l'hora en un racó de la pantalla i ja són les dues de la matinada. És tard i penso que he de deixar de buscar-te. Demà serà un altra dia. Potser més fred. Potser més dolç. Potser si aquest principi de viatge...

avui toca pa de xocolata

juguem a comptar pedres?
o les llencem ben lluny al mar?
no sents el clopeig de l'aigua...?

només hi puc ser
per si em necessites la mà

no puc fer res per què l'agafis...

avui busco el sol,
m'asseuré al balcó
i em vindrà a la cara.

amb els ulls tancats
provaré a poc a poc
de trobar-me

cabòria

Avui podria fer un post alegra. M'he despartat amb sol i sortit a passejar. He vist exposicions i he aprés alguna cosa. M'ha captivat un tors de dona d'Aristides Maillol i les fotos d'uns bons periodistes m'han ensenyat que el món encara hi ha tanta crueltat i tantes coses per arreglar... que no ho acabarem... i entre tanta desgràcia, però, un presseguer vist des de totes les estacions donava un punt de poesia... És això el que m'aclapara el cor? no... torno a ensopegar amb mi mateixa i el reflex que em torna el teu mirall... i em faig creus de tanta ingenuitat que a tu et deu semblar tonteria... on és la meva manta? necessito el seu escalf per amagar-me... Podria haver estat un post alegra... però no ho ha sigut...