Aquest any estic escrivint molt poc. No és la felicitat que em treu la veu. Ni els planys. Potser és el canvi o la recerca de paraules noves que encara no apareixen.
La vida que passa i ja no fa gràcia aquell poema impossible. Tothom té una lluna. I jo busco la nota que la torna pedra. Tothom té una platja i jo busco el vent que t'omple de sorra les sabates i la boca.
Aquest any escric poc. No hi ha noia inventada i aquest principi de conte ja no pot ser un twit enginyós i viral. Avui és avui i només volia deixar constància que surto a passejar.
2 comentaris:
Bon i plaent passeig, doncs.
Una abraçada!
Gràcies Fanal! Una abraçada per tu també.
Publica un comentari a l'entrada