Un calaix de sastre: poema

dimecres, 14 d’octubre del 2009

vui veure't dormir,
amb els ulls tancats,
i el cos segur i donat,
amb la carícia del llençol
i l'escalf de les mantes,
els cabells al seu aire.

Elfreelang ha dit...: Un dia molt poètic Calaix! benviguts els poemes i benviguda tu ...No sé quin m'agrada més...tots tres m'agraden!; 14 d’octubre del 2009, a les 17:58
calaix ha dit...: Gràcies, encara que ja començo a tenir ganes d'escriure un pàrraf llarg... a veure quan em surt :-); 15 d’octubre del 2009, a les 17:07