(un sense títol)

i segueixo retrovant
velles costums
que la mandra
o el moment posposat
havien deixat enrere.

És difícil estar-se quieta cinc minuts
però tanco els ulls,
sento els peus descalços
arrelant-se al terra
i l'energia que va de mà a mà
i és dins el cos

aquest cos que ara observo
i faig meu i del món
sabent-ne cada cosa al seu lloc
i em sento com nova

(en diem equilibri?)