poema

on tinc la tinta de la imaginació?
aquella que és blava
i al pot posa "deginari"
el mot que has de dir fluixet
mentres suques la ploma blanca...
no, no has de tancar els ulls
no fos cas que en perdessis una taca
has de respirar uns segons
i just després, deixar lliscar 
pel paper les paraules...

totes en rotllana.

inici de conte...

és el color del mar

que tens pintat a la pared.

gats

parlen els gats
amb miols i refregades
i aquests ulls que demanen
o riuen
o juguen

i la mà sempre es perd en la carícia...

poema

T'he dit que el sol entra per la finestra
quan el matí es desperta
i tu t'amagues sota els llençols?

Jo li he vist el somriure.
T'ha deixat un escalf silenciós
per allargar el teu son
ara amb somnis de colors...

poema

escric resseguint amb els dits els mots
que ara em distreuen,
de tu, de mi,
d'aquest present-passat
que fa temps ja va dir adéu...

i em centro en els revolts
que amaguen nous paisatges
i deixo que se m'omplin els ulls
amb aquest nou verd
ara humit per la pluja.

fa olor de fresc.

Habitación en Roma

Acabo de veure "Habitación en Roma". No, encara no l'havia vist. M'ha deixat una mica... trista no seria la paraula... potser melancòlica... que potser és la paraula del mes... La veritat és que com a pel·lícula me l'espera millor... no m'estranya que hagi passat sense pena ni glòria pels cinemes... però, si, a qui no li agradaria estar en una habitació d'hotel així... amb vistes... amb sortides de sol... amb esmorzars... amb banyeres... i amb noia... aix... no sé, no és que no hagi intentat posar diàlegs i sentiments... però a mi m'han semblat una forçats, o que els hi faltava ritme o credibilitat... intentar jugar amb els quadres i l'art i la història és un bon intent... que per mi també queda en això... un intent... deixant una mica a part aquest sentiment nostàlgic que m'ha agafat... la paraula que em ve al cap és: llàstima. Per què era una bona ocasió per fer una bona pel·lícula amb una història de dues noies en el centre de la trama... per un bon director i amb dues bones actrius... llàstima per aquest put que li falta per ser rodona del tot! Ara, no diré que no sigui de bon veure.

avui recomenço rutines:
esmorzo pa amb fruits secs.

poema

i ressona melancòlic el vers,
ara violeta,
que busca els ulls
que em mirin
et se despresent...
ajunto parts de mots
faig cercles
t'invoco
queda, però, el violeta...

Madame Bovary - Chabrol

Una molt bona adaptació de la novel·la de Flaubert feta per Claude Chabrol, que avui ha mort... la novelle vague... que no ha deixat de fer cinema.

poema

la tarda es torna nit
i ja sento l'aire
que porta la fresca
d'aquest estiu que s'acaba,
però la cortina blanca no es mou,
és lligada amb cordill de seda...
alço la mirada
veig una estrella
i m'abraço ben fort...
em manques...

manetes

He agafat la mà
que ara et deixo a la butxaca

pensament

Ara tinc la temptació de seguir escrivint... hauria d'haver sortit però m'he quedat a casa... i sento la xerinola dels veïns que allarguen el sopar al jardí explicant coses que no sento però semblen animades... i ja m'imagino festes de pel·lícules amb senyors de frac i noies amb esquenes destapades i algú que ho mira tot de dalt d'un arbre... Sabrina, potser? un clàssic que es fa estimar... i sempre ve a tomb per reflexionar coses sabudes... no es bo deixar-se endur per la bellesa física, ni es poden controlar els sentiments fent-nos els freds... fa temps que busco un conte que no trobo... però van sortint post que apunten pensaments, intencions, gustos... com es fan els post? dels detalls que ens prenen i ens fan estirar el fil...

la dona dels meus somnis

Fa temps que no em comprava cap pintallavis. De fet no en solo fer servir. Només a l'hivern quan se'm tallen molt els llavis me'n compro un de cacau que no acabo mai i que quan busco no trobo... Però avui m'he imaginat el gest que a vegades veig i que trobo, si, ho dic, sexi... passar la mà amb el pintallavis resseguint-los com amb una carícia, i acostar-se els llavis un amb l'altre per què acabi de quedar tot ben fixat i natural... i llavors es veuen brillants i suggerents... Doncs això... avui me n'he comprat un, per què he decidit mimar-me fent-lo servir encara que no faci fred i sentir-me jo mateixa sexi... i així amb una mica de tot... la samarreta o les sabates o la crema de mans o aquest somriure que em dedico!!! ja veieu... amb un gest...

Coneixeràs l'home dels teus somnis

I ara ja és setembre, i els dies s'escursen i l'aire és més fresquet tot i la calor... fem nous propòsits? per què somiar no costa res? per què val més tenir il·lusions que pendre's pastilles? com mig diu Woody Allen a la seva última pel·lícula, on deixa que els personatges que fabulen amb reencarnacions acabin, de fet, sent els únics amb final feliç... i ara he de pensar amb: de què deu anar realment la pel·lícula? del desamor? de la mort? del sentit de la vida? de la insatisfacció? de l'egoisme? de la creativitat? de la família? del rol de la dona i de l'home dins el matrimoni? segurament de tot això alhora... però només embastat... és ara quan podem començar a divagar.... és Woody Allen...

Permeteu-me la llicència... coneixeré la dona dels meus somnis?

pensament

Què faig mirant Superman aquesta nit de divendres? Hauria de buscar avions, i hotels, i museus, i paisatges... i altre cop enyoro la teva veu i sé que no trucaràs... i ara recordo el programa de la ràdio parlant de futbol i valors i filosofia... i jo penso si realment el Barça no hagués guanyat tantes copes... dirien que el més important són els valors que vol transmetre? jo crec que no... que només es lamentarien de les pèrdues... i tot i així... queda també, ara, dir que l'important són els valors... i si,jo hi estic d'acord que l'important a la vida són els valors que es tenen... valors de respecte, companyarisme, estimació cap a un mateix i als altres... compartir, estimar, saber viure la vida, saber gaudir, disfrutar, deixar enrera culpes i pecats... sembla fàcil?