diumenge, 12 de setembre del 2010

poema

i ressona melancòlic el vers,
ara violeta,
que busca els ulls
que em mirin
et se despresent...
ajunto parts de mots
faig cercles
t'invoco
queda, però, el violeta...

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Uf preciosa la manera que tens de dir de posar en paraules....adoro aquest "et se despresent" Felicitats! un poema preciós! els podries publicar...no desmereixerien a cap dels que es publiquen...

calaix ha dit...

gràcies Elvira, que em faràs posar vermella... i jo de fet, escric a sentiment i amb faltes d'ortografia... però em fa il·lusió que t'agradi :-)