Avui entro a dir: Bon Dia! que els bons costums no s'han de perdre mai... i sé que un nou somriure em gronxa... i sé que tu potser hi ets... noia inventada... rere el racó d'un click o d'un gest o d'una paraula... o potser tant se val que no siguis tu... potser el que val és la il·lusió dels petits camins plens de noves troballes.
uns segons de paciència i d’empatia
Fa 1 dia
4 comentaris:
La noia inventada és de la que vam parlar ahir?? ;)
jajaja t'han de bo, t'imagines??? qui sap per on van els camins... mentrestant... vidilla!! ;-)
És el que val la pena..., ja tens raó!, la il.lusió d'aquests petits camins i de les seves troballes, això sí, tinguem els ulls ben oberts!.
Ben oberts Audrey! i benvinguda a aquest raconet :-)
Publica un comentari a l'entrada