skip to main |
skip to sidebar
A vegades perds trens i et queda el cor petit i penses que potser si el pas hagués estat més ferm i no et perdessis en cabòries ara veuries el paisatge badant per la finestra... aquest paisatge que és petit i gran i ampla... i la vida diferent... però el tren fa estona que no és a les vies... fa estona que han endreçat els mocadors... i tu no tens maleta... altra volta et queda a la propera...
1 comentari:
Darrere d'un tren sempre en surt un altre....
Publica un comentari a l'entrada