Miro roba. De l'àvia, de l'avi, de la mare, del pare, meva... i reconec gestos i dies i moments... els veig... a mi no tant... però aquell jersei, aquella blusa, la faldilla, els pantalons em porten a un temps que ja no hi és, m'acosten gent que ara no hi són... i penso que aquests fils que no eren ells potser si que foren per què qui pot imaginar-los amb altres colors, altres textures? altres abrics i altres tactes?
Miro la roba, pell que no muta.
1 comentari:
ostres sí quan tenim entre les mans aquell jersei, aquella jaqueta, un mocador quants records acumulats es desperten i es desvetllen!
Publica un comentari a l'entrada