skip to main |
skip to sidebar
A vegades perdo el temps i se'm fan, sense voler-ho, les petites. I la son em pot i al matí no hi ha qui s'aixequi. Penso altra vegada amb la voluntat i la consciència. I sempre perdo o no. Però avui ha tocat que si. I la sèrie que m'ha pres els ulls em rebota en el mirall on només veig la meva silueta. De què serveix voler si sempre el llit és buit? Podria ser un conte...
1 comentari:
m'encanten els teus principis de contes! abraçada!
Publica un comentari a l'entrada