principi de conte: visió

Avui et seguiré escrivint per què m'agraden les paraules, com m'agrada el teu somriure i la il·lusió dels teus ulls parlant d'allò que t'emociona. Ets viva. Penses. I camines amb la pau del que sap que diu la seva raó sense peatges. Com parar la música? Com no seguir el ritme de les teves mans? com no perdre les sabates i les soles per atrapar el batec d'aquest instant? Ara és tard i no dorms. T'imagino concentrada, amb el cap abocat sobre una pàgina i els teus rinxols, ignarants de la carícia que desperten, rebels, es depentinen.
Ets tu. És a tu. Per qui les lletres se'm desgranen i el roig de tenir-les totes juntes a la boca se'm fa dolç: acabo amb un glop de ratafia.