Trenco el cordó umbilical i em llenço al buit del que m'agrada
descobertes que encara no tenen respostes i un munt de llum
que em dóna aquest sol que em fa viure.
Sé que encara tot és possible, però el salt ja és a l'aire
i haurem de navegar amb els vents i les poques teles
que es fan de velam.
Ara m'acompanya la teva música
que ja he fet meva i un enyor que no em deixa
em fa restar serena mirant de cara
les sorpreses.
Potser seràs tu, segur seré jo.
Trobada mensuals dels diLLUMs d'arts al Forn
Fa 23 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada