skip to main |
skip to sidebar
Deixes els palillos al costat del plat. Aquest arrós t'ha omplert el cap
de lletres blaves i no saps per què. Amb la impaciència del tranquil
dones les gràcies per dur a sobre el bolígraf petit. Si, hi escrius molt
millor amb el petit, potser la tinta corre més de pressa, però sembla que
també podria ser que et xiuxiueja els secrets que porta a dintre. Te'l
va mires. Secrets? la tinta és blava com les lletres que t'has imaginat.
L'agafes sense deixar de mirar-lo i notes una lleguera tremolor. Ara
alces la vista més enllà de la taula. El cambrer està fregant els gots
amb un drap blanc, la resta de taules son buides. Al fons s'espera el
piano de les tardes de concert. Et decideixes i acostes el tovalló. Els
gargots comencen amb pressa i ja tens un petit quadre abstracte amb unes quantes rodes de bicicleta donant-li un toc mecànic
i et ve al cap el Professor Franz i veus que has inventat un ganivet
per tallar de forma precisa un quart de formatge, això si, donant tres
voltes a la manivel·la i pedalant sense treva durant 2 minuts i 45
segons. Tornes a mirar el bolígraf, sembla que no ha gastat ni una gota
de tinta, però ara s'ha tornat negra. Proves de fer memòria d'on el vas
trobar. Ho has de reconèixer: no ho recordes.
3 comentaris:
Bon inici. Curiós, sense referència a smartphones, ni res semblant.
m'ha agradat molt! preciós i ple d¡imaginació el teu conte!
Paraules que dibuixen imatges...M'agrada!.
Publica un comentari a l'entrada