divendres, 18 d’abril del 2014

principi de conte

Les tomateres comencen a sortir. Ara caldrà trasplantar-les a terreny d'hort. Sé com n'és d'agraït un matí d'estiu amb un plat ple de talls de tomata regades amb oli. I una mica de formatge. I pa que ho xuca tot. Has vist els teus ulls? ara riuen. Els gats estan tranquils. I agafes la guitarra. Sort dels afinadors, ho has de reconèixer. I ara els acords et porten a altres carreteres, on a vegades hi ha pols i botes cansades, a vegades cotxes descapotables i noies solitàries. Històries. Toques una bona estona i ara només deixes que els dits es passegin a l'atzar. Absorta, penses: "existencialisme".

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

pur existencialisme....noies solitàries, tomàtecs i pa sucat amb tomàtec....guitarra....ets genial! bona pasqua! abraçades!

calaix ha dit...

Gràcies, Elfreelang, però no n'hi per tant. Una abraçada! :-)

Eva ha dit...

M'has fet venir ganes d'estiu, de pa tomàquets madurs i sucosos, de pa acabat de fer, regat amb oli. De migdiades llargues, de mandra, de música!