No l'he pugut deixar de llegir. No és que sigui una novel·la, és un recull de contes, un molt més llarg que els altres,però tots sorprenents i fantàstics. Que et fan pensar que la vida té moltes cares i que el que passa depèn d'un fil o dos o molts atzars i tant se val quin d'ells guanyi, per què sempre ens podem remuntar a vells avantpassats o descobrir noves possibilitats. Però una de les coses que més m'ha agradat es que tot això està vestit amb un llenguatge que tampoc te l'acabes. I penses, sí hi ha idioma per estona. Un idioma amb més de cent paraules, de dos centes, un idioma amb tot un diccionari. I si es fa servir així... tot un plaer.
1 comentari:
m'has fet venir curiositat miraré a veure si el trobo
abraçades!
Publica un comentari a l'entrada