principi de conte

Espero pacient un impossible. Poesia tornar-se realitat. Podran les paraules volar a la teva pell i fer-la tacte? Podran els teus ulls mirar somrients aquest desig? I t'ho dic tot i encara no sé com no em desfaig rere unes galtes roges. Serà que amb el cap perdo la vergonya i aquest vespre no serà prou fosc per espantar les papallones que em volten i em tornen inconscient. Com són de bonics els colors d'aquest calidoscopi.

principi de conte

Fas creus a les cartes sense marcar. No et toca mai la bona i ara jugues a aquell joc tant vell d'encertar una estampa de terra llançant-ne una altra des de la taula. Li dones la volta? Com pot aquest somriure de noia perdurar tants anys inesborrable? Ara l'has somiat i et sembla inabastable. Tornes a mirar la teva carta. Li fas un petó, l'acostes a la punta de la taula, tanques els ulls i la deixes caure. Guanyes?

principi de conte: escrit

Ara parlo per mi per dir-te a tu que l'enyor m'omple les galtes i la panxa. Que no saps que sé, que no saps que vui. I les teves passes giren seguint la teva línia recta. Què fas perduda en els teus pensaments tant lluny de mi? què faig tant sols veient la teva ombra a cada instant? Ara parlo per mi per no dir-te que les meves mans són teves i deixar en un racó tot aquest somni que m'aparta del meu ara.

principi de conte: visió

Avui et seguiré escrivint per què m'agraden les paraules, com m'agrada el teu somriure i la il·lusió dels teus ulls parlant d'allò que t'emociona. Ets viva. Penses. I camines amb la pau del que sap que diu la seva raó sense peatges. Com parar la música? Com no seguir el ritme de les teves mans? com no perdre les sabates i les soles per atrapar el batec d'aquest instant? Ara és tard i no dorms. T'imagino concentrada, amb el cap abocat sobre una pàgina i els teus rinxols, ignarants de la carícia que desperten, rebels, es depentinen.
Ets tu. És a tu. Per qui les lletres se'm desgranen i el roig de tenir-les totes juntes a la boca se'm fa dolç: acabo amb un glop de ratafia.

poema

Avui et donaria la lluna,

retallada amb paper lluent
per què en fecis un fanal 
de plata.
i potser una capa roja
ens faria somiar que tot és possible.

concurs de microrelats

Per si us voleu animar a endinsar-vos a la mar:

http://microrelatsmmb.blogspot.com.es/p/primera-edicioconcurs-microrelats-mmb.html

principi de conte

Ara comença un principi de matí. Potser serà fred i el cel tindrà aquell blau tan lluminós. Em posaré els guants i la bufanda. L'abric cordat fins el coll. I caminaré mirant les voreres i els arbres al lluny que em faran pensar en ciutat llunyanes, potser Paris, no em pregunteu per què... i al món quederan lluny vells polítics corruptes, i empresaris avars... el món serà de tu i de mi i de la gent que camina a poc a poc...