Montserrat Abelló

Avui, un dia trist: ha mort Montserrat Abelló.

Ens queden els seus versos: "Espero meravelles a cada cantonada..."

http://www.mirna.cat/ca/lletres/espero-meravelles

Gregory Porter - Hey Laura

Aretha Franklin - Respect [1967] (Original Version)

Alteracions d'Adrià Pujol

No l'he pugut deixar de llegir. No és que sigui una novel·la, és un recull de contes, un molt més llarg que els altres,però tots sorprenents i fantàstics. Que et fan pensar que la vida té moltes cares i que el que passa depèn d'un fil o dos o molts atzars i tant se val quin d'ells guanyi, per què sempre ens podem remuntar a vells avantpassats o descobrir noves possibilitats. Però una de les coses que més m'ha agradat es que tot això està vestit amb un llenguatge que tampoc te l'acabes. I penses, sí hi ha idioma per estona. Un idioma amb més de cent paraules, de dos centes, un idioma amb tot un diccionari. I si es fa servir així... tot un plaer.

CARLA - IN THE FOREST

principi de conte

Les tomateres comencen a sortir. Ara caldrà trasplantar-les a terreny d'hort. Sé com n'és d'agraït un matí d'estiu amb un plat ple de talls de tomata regades amb oli. I una mica de formatge. I pa que ho xuca tot. Has vist els teus ulls? ara riuen. Els gats estan tranquils. I agafes la guitarra. Sort dels afinadors, ho has de reconèixer. I ara els acords et porten a altres carreteres, on a vegades hi ha pols i botes cansades, a vegades cotxes descapotables i noies solitàries. Històries. Toques una bona estona i ara només deixes que els dits es passegin a l'atzar. Absorta, penses: "existencialisme".

un principi

Plou, em quedo a casa.
Lluny de tu.
No em surt cap conte
i tot és gris,
o blau,
o verd,
o marro.

Al youtube canta l'OtisRedding
i en James Brown
i recordo un llibre esfereidor
que et posava en pròpia pell
el racisme d'aquells anys.
Que et fa entendre coses
que no es poden entendre.

I mires enrere
i no és tant lluny.