dissabte, 8 d’agost del 2009

Estic escoltant els "Manel". Cançons sensilles i fresques. I porto la samarreta vermella del pijama i els texans blaus. Els peus descalços. Pel balcó s'endevina lleugerament el sol, per sort hi veig arbres amb fulla verda. "dos ocells fent piu piu dalt d'un arbre... i a vegades ens en sortim" "és nit freda per ser abril, no s'està enlloc com a casa". Vui envoltar-me d'alegria i anar escrivint postals per enviar-te en un paquet de color blau, amb un llaç violeta. Llegeixo el llibre que em vaig comprar i penso que vui aprendre a buscar paraules tendres. Que casdascú vol ser estimat d'una manera i vui trobar la teva clau i la meva... "el mar, el mar" i potser tu ja tens el cor tot ple amb altres noms, em quedaré mirant per la finestra i si et cal una mà... trobaràs la meva. "el teu avi tenia un bigoti llarg i blanc... dona estrangera... com em veuen els teus ulls?"