Un calaix de sastre: poema

dijous, 3 de setembre del 2009

Ara tinc un bolso nou
i m'he fet una cua de cavall.
Frego parets i vidres.
Per un moment n'entelo un
i dibuixo amb el dit
un somriure que em mira.

Elfreelang ha dit...: Es molt maco que des dun vidre entelat poguis dibuixar un somriure i aquest et miri!!!! M'agrada.; 4 de setembre del 2009, a les 12:51
Elfreelang ha dit...: Volia dir: d'un; 4 de setembre del 2009, a les 12:52
calaix ha dit...: i a mi m'agrada que t'agradi! :-) (aquest somriure et mira a tu...); 4 de setembre del 2009, a les 17:41