divendres, 11 de setembre del 2009

poema

Avui agafaria els meus pinzells
i la paleta de colors,

i aniria pintant somriures
per què el vent,
com qui no vol,
els penges com fanalets
al teu camí.



5 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Doncs ja m'he penjat un somriure pintat en el meu camí, amb el teu permís....és un somriure molt tendre i suau com el d'un infant amb un globus de colors...

coses2 ha dit...

Elvira, deixant algun per mi :-p

coses2 ha dit...

Ai que ja he fet faltes d'ortografia ! :(

Elfreelang ha dit...

Que no cunda el pànico...hi ha somriures per tothom, suposo, oi Calaix? tranquil.la de tant en tant jo també en faig ( de faltes d'ortografia) encara que faci de profe...ningú és perfecte

calaix ha dit...

jo crec que el vent a fet molt bona feina i a portat somriures a tot arreu :-)