diumenge, 7 de juny del 2009

cabòria

Les coses depenen d'una mateixa. La nostra actitud i el que fem ens ajuda o ens enfonsa per trobar allò que cerquem. I a vegades no tenim el coratge de sortir per la porta de casa. I ens lamentem quedant-nos somiant amb lo maques serien les coses si fòssin diferents. Però el camí el caminem nosaltres. I si no fem el primer pas... no arribarem a cap. Tot això no és un sermó. És un recordatori per mi mateixa. A veure si començo a caminar. O a agafar el tren per anar a passejar per Barcelona, que ja fa temps que no ho faig. I així somiaré en creuar-me amb la teva mirada, mentre espio les seccions de literatura gai-lèsbica a les llibreries. Sempre he pensat que seria un bon lloc per trobar-te, entre llibres.

3 comentaris:

coses2 ha dit...

Crec que només a les pel·lícules del Woody Allen es lliga a les llibreries, però qui sap :)

Elfreelang ha dit...

Entre llibres és molt bon lloc per creuar dues mirades....

calaix ha dit...

coses2: deu venir d'aquí aquesta fantasia meva... m'encanten les pel·lis den Woody Allen (vale, amb el temps m'he tornat més exigent, pero Todos dicen I love you, és la meva number one).
Elvira: crec que si, i a més pot donar molta conversa, que saben el que es llegeix pots saber per on va la persona...