cabòria

Sento una banda amb tambors i i trompetes i les palmes que repiquen. Són les deu del matí. El barri està de festa. I jo penso si tindré temps d'escriure un post més o menys inspirat abans no hagi d'anar a la feina. De moment ja tinc tres línies, no està mal :-)

No sé, a vegades hi ha temes que m'avorreixen. Aquells que algú es pren massa transcendentalment, com si ens hi anés la vida. I jo que ho relativitzo tot i no crec que ningú tingui la veritat absoluta. (Bé, llevat dels temes que tenen a veure amb la discriminació de la dona, els homosexuals i les lesbianes). I m'agrada la gent gamberra que li dona la volta a les coses i fa pensar, tot i que jo segurament no gosaria anar a dir-los res, no fos cas que se'm mengessin...

I ara canviaré de tema: ahir vaig anar a veure "Coco Chanel" al cinema. No m'ha pas entusiasmat. De fet l'últim minut vaig tancar els ulls i no sé com acaba... potser me la imaginava més (?) rebel. Però és bo recordar d'on venim i no fa massa anys una dona sola el món (sense marit) ho tenia ben cru.