dimecres, 24 de juny del 2009

conte

Va marcar un número, el va mirar a la pantalla del mòbil i se'l va quedar mirant. Era fàcil marcar i tant gran la distància que va decidir fixar-se en la noia del carro a quadres blancs i vermells. No li preguntis per què. Però aquell carro seguia el ritme de les seves passes: unes sabates amb punta i talò de color blau. I sense adonar-se es va mirar els peus i va trobar les seves sandàlies gastades. Sempre havia tingut problemes per trobar sabates i ara hagués preferit dur unes bambes flashion, o unes còmodes espardenyes de muntanya. Va tornar alçar la vista i es va alegrar que de no haver perdut aquell carro: ara estava aturat davant un aparador, i no es mirava el pentinat, sinó tots els instruments musicals que hi havia dins. Quin d'ells li agradaria tocar a a la noia? El piano? la guitarra? Per ella mateixa triaria la bateria, ho tenia claríssim. Picar i repicar amb tota l'ànima i amb la suavitat d'un instant. La noia va seguir el seu pas. Era el moment de pendre una decisió: aixecar-se i seguir-la una estona més o buscar unes noves sabates.

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

M'ha agradat

Elfreelang ha dit...

Dispensa, Calaix però se t'ha "colat" una errada ortogràfica ,en català és "mòbil", (com que treballo de profe no he pogut evitar dir-t'ho), però reitero que tens un estil d'escriure que m'agrada..:-

calaix ha dit...

Si, després pensant se'm va revenir que mòbil és en b alta, però fins aquest matí no m'he pogut conectar per arreglar-ho. Gràcies per dir-m'ho, però. I me n'alegro que t'agradi el conte ;-)