Avui agafaria els meus pinzells
i la paleta de colors,
i aniria pintant somriures
per què el vent,
com qui no vol,
els penges com fanalets
al teu camí.
Un sí sense espai per al dubte
Fa 10 hores
De relats, pensaments i altres cabòries (o l'ampolla al mar d'una lesbiana)
5 comentaris:
Doncs ja m'he penjat un somriure pintat en el meu camí, amb el teu permís....és un somriure molt tendre i suau com el d'un infant amb un globus de colors...
Elvira, deixant algun per mi :-p
Ai que ja he fet faltes d'ortografia ! :(
Que no cunda el pànico...hi ha somriures per tothom, suposo, oi Calaix? tranquil.la de tant en tant jo també en faig ( de faltes d'ortografia) encara que faci de profe...ningú és perfecte
jo crec que el vent a fet molt bona feina i a portat somriures a tot arreu :-)
Publica un comentari a l'entrada