dissabte, 30 d’agost del 2008
The Beatles
Escoltant els Beatles. Banda eterna. Cançons fàcils (?) però que no saps per què no et cansen i sempre mantenen la frescor. Amors primers, sensills, eterns, passats. Amors. I una vida per viure.
Etiquetes de comentaris:
Beatles
dimecres, 27 d’agost del 2008
Chaplin
Fa poc he vist: La quimera del oro , m'ha agradat molt. Realment una sensibilitat, una gestualitat, un sentit de la història increïbles. Totalment vigent. Totalment recomenable. El gran Chaplin.
Etiquetes de comentaris:
Chaplin,
cinema,
Quimera del oro
divendres, 22 d’agost del 2008
Bar Lucas
Un bar de Madrid, petit i tranquil. Un punt de reunió i de trobada. On la propietaria et rep amb un somriure i la mà estesa, per crear aquest racó de companyia i bon rotllo i així anar fent espais de trobada per lesbianes. Fer amistats, aquest és el lema. Totalment recomenable.
I ara tenen també el seu blog
I ara tenen també el seu blog
Etiquetes de comentaris:
Bar Lucas Madrid
diumenge, 10 d’agost del 2008
El cielo sobre Berlín
Avui finalment he vist aquesta mítica pel·lícula. No cal dir que m'ha agradat. I, si em permeteu, diré un detall que m'ha tocat: entre el passejar dels àngels davant del mur de Berlín he pogut veure clarament i durant una estoneta una pintada que deia "17600 Figueres". Me l'ha fet sentir més propera, què hi farem! Una pel·lícula de pensaments, de sentiments, de recerca del sentit de la vida. El fet d'estar vius ja és un goig i l'amor és el sentit. El joc entre el color i el blanc i el negre. L'ala de l'àngel. I el circ. I Berlín omnipresent. Un Berlin pre-reunifiació. Amb el mur. Un Berlin en guerra. Amb la pel·lícula que es filma. Un Berlin que també et porta les imatges de la seva gran pel·lícula simfònica... qui no recorda el tren avançant cap a la ciutat? i el vapor de les màquines?
Etiquetes de comentaris:
cinema ; El cielo sobre Berlín
dissabte, 9 d’agost del 2008
cartes
He provat de posar un cd i l'aparell no m'ha deixat. Així que m'he decidit per la ràdio. Estaven retransmetent la lectura d'unes cartes de la Mercè Rodoreda. Les havia escrit al seu company, a Joan Sales i algú més. M'ha encantat. Unes cartes precioses, si em permateu, de dona. Plenes de detalls, de vida quotidiana, d'alegries, d'ànims, de vivències... I també de literatura, de la Plaça del Diamant i la seva gestació. De llenguatge. M'ha recordat un llibre que vaig llegir ja fa molt temps. Que també em va encantar. Les cartes entre Joan Oliver i Ferreter Mora.
Etiquetes de comentaris:
cartes,
escriptors,
llibres,
Rodoreda
dimarts, 5 d’agost del 2008
calor
Són quasibé les 12 de la nit i suu. Aquests dies de vacances noto realment la calor i penso que si estigués treballant no en seria tant conscient. A la feina hi ha aire condicionat i amb això la notra insconsciència del temps es fa palpable. Només en el moment puntual de sortir de cop en prens consciència. Alianació del temps.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)