cabòria

Avui no tenien pa albericocs... me n'he comprat d'avellanes i panses... qui no es conforma és per què no vol... i ara em prenc el cafè amb llet amb la meva tassa d'esmorzar d'hivern... a fora plou però he decidit que vui que sigui un dia maco, per què si, per què el necessito, per què jo ho valc, per què quan estic nerviosa no puc parar d'escriure i treure tot el que m'angoixa... és una teràpia com una altra... ja ha quedat dit... i miro de reüll aquest rellotge que encara no em diu que faig tard... però no trigarà gaire... va diré una paraula que m'agrada: ornitorrinco!

per què corres tant pensament?
que no veus que no t'atrapo
jo només vui mirar la flor d'aquest instant...

començo bé el matí...
buscant frases amb el facebook...
una rera l'altra i encara una altra...
i de fet què vui?
un bon dia, un somriure, una carícia...
potser un bes...
allò que no em diràs...

ei, cor!
et deixo volar?

on són les ales?

no, no hi ha xarxa...

però és tant maco el paisatge...

toco de peus a terra
però m'il·lusiona descobrir
aquests ulls nous
que em portaràn el teu somriure...

és un potser.
un potser que m'agrada i m'espanta.
un potser que em posa les galtes vermelles...
un potser que no he de dir però dic...
per què no?

tic, tac... em rondes i t'espero i no ens acabem de trobar... on ets principi de conte? que tinc ganes d'explicar-li a la noia d'ulls bonics que m'arranca un somriure... i no puc pensar... però penso i compto amb els dits els dies...