sento com els ulls a poc a poc es tanquen,
la son sembla que pesa
i el soroll de la tele es torna cançó de banda sonora
aquella veu dolça, el vas que s'omple,
la porta que s'obre o potser es tanca...
sempre, però, enyoro aquell cel blau,
el teu cos tendre, i per sobre de tot,
a tu,
noia inventada...
dijous, 29 de setembre del 2011
dilluns, 26 de setembre del 2011
poema
se m'encanta la lluna a la mirada
i veig, tot transparent, l'aire de la tarda
que em porta discret i molt suaument
paraules que em vas deixar
aquí
i allà...
i veig, tot transparent, l'aire de la tarda
que em porta discret i molt suaument
paraules que em vas deixar
aquí
i allà...
divendres, 23 de setembre del 2011
dijous, 22 de setembre del 2011
poema
Has vingut un dimecres.
M'estires les orelles
i sé que em queda tant per aprendre
que em quedo rumiant on era la carícia
on el somriure, on la meva veu
on l'abraçada
on tot és simple
i quan només calia agafar-te la mà...
dissabte, 10 de setembre del 2011
cabòria
la llum és a fora, a vegades t'enyores i saps que no ho has de fer. la gent té el seu camí i tu no pots interrompre'l. busques les mans que et van rossar i sents a dins un plor que no esclata. m'empasso la saliva i deixo que els dits escriguin un conte que no ho és o un sentiment que es fa conte quan tu arribes i em doncs aquests ulls tant teus que em reconeixen. el món esclata boig. i jo no vui ser part del joc que desconec.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)