dilluns, 29 de desembre del 2008
El Guepart
El Guepart, llibre,pel·lícula... un llibre excel·lent, ple de detalls que t'endinsen en el món de la Sicilia del finals del 1800... fins a quin punt diferent de la d'ara? ja que com diu el Princep, els sicilians no volen canviar per què es creuen perfectes. Un llibre sobre la vida, l'amor (?), i la mort. Sobre les misèries de les persones, els seus egoismes i les seves generositats. Un llibre que ens porta a sentir tendresa per uns personatges tristos, a sentir la calor sicilana, la feixuguesa d'un viatge, els desitjos miserables, l'elegància de la cultura i el saber estar. I que també parla del plaer del coneixament, de llegir i de biblioteques. Tot passant pel sedàs de la ironia de qui coneix el futur. Un plaer llegir-lo i un plaer també, veure aquests paisatges imaginats convertits en imatges a la magnifica pel·lícula de Visconti. I amb una Clàudia Cardinale realment sensual.
Etiquetes de comentaris:
cinema,
El Guepart,
Lampedusa,
llibres,
Visconti
dimarts, 23 de desembre del 2008
La tercera verge
Així es diu un dels molts llibres d'intriga de l'escriptora francesa Fred Vargas. La veritat és que m'ha agradat aquesta novel·la policíaca que te per protagonista el comandant d'una brigada de París. Plena de personatges curiosos... el policia que parla en vers, l'agent grossa i forta que fa de mare de tots, el gat, el que té una ampolla de vi blanc amagada i ho sap tot. (Així li explica el comandat al seu fill de mesos: quan alguna cosa no la sàpigues truca'l i t'ho dirà). Els caçadors de cèrbols, el veí espanyol que sent la picada d'una aranya en el braç que li van amputar fa molt temps... no desvelo el misteri... només el recomano
Etiquetes de comentaris:
Fred Vargas,
llibres
diumenge, 23 de novembre del 2008
diumenge, 16 de novembre del 2008
El asombroso viaje de Pomponio Flato
Avui he acabat de llegir aquesta novel·la d'Eduardo Mendoza. La veritat és que no hi he estat gaire llegint-le. M'ha atrapat i no l'he pogut deixar fins tenir-la acabada. M'ho he passat molt bé llegint les divertides peripècies de Pomponio i el seu llenguatge odissèic. I, degut als meus anys de missa, el rerafons el tenia molt present. La nostra cultura cristiana... es perdrà com s'han perdut els sobrenoms dels déus grecs i romans?
Etiquetes de comentaris:
llibres
dimecres, 22 d’octubre del 2008
poema
Un esboç de conte...
el clic, clac, clic d'una vella màquina d'escriure.
Record d'un temps,
del perfum d'un cafè,
d'uns folis blancs
una camisa a quadres,
unes ulleres negres,
un escrire frenètic,
i molta imaginació.
el clic, clac, clic d'una vella màquina d'escriure.
Record d'un temps,
del perfum d'un cafè,
d'uns folis blancs
una camisa a quadres,
unes ulleres negres,
un escrire frenètic,
i molta imaginació.
dilluns, 13 d’octubre del 2008
Hasta el fin del mundo
Una pel·lícula de Wim Wenders. M'ha agradat. Cièncica-ficció. Road movie, Thriller. Tendresa. I aquests grans paisatges. Sabrem viure sense ordinadors si un dia deixen de funcionar? Fins on ens hem d'arriscar per fer avançar al ciència? I com no, tot amanit amb una música deliciosa. Sí també hi ha un tema de la K.D.Land.
Etiquetes de comentaris:
cinema,
Hasta el fin del mundo,
K.D.Land,
Wenders
divendres, 3 d’octubre del 2008
pensament
el plaer d'escriure des del llit,
el plaer de descobrir el món estirada al matalàs.
la meravella del portàtil.
el plaer de descobrir el món estirada al matalàs.
la meravella del portàtil.
dilluns, 29 de setembre del 2008
dijous, 4 de setembre del 2008
dissabte, 30 d’agost del 2008
The Beatles
Escoltant els Beatles. Banda eterna. Cançons fàcils (?) però que no saps per què no et cansen i sempre mantenen la frescor. Amors primers, sensills, eterns, passats. Amors. I una vida per viure.
Etiquetes de comentaris:
Beatles
dimecres, 27 d’agost del 2008
Chaplin
Fa poc he vist: La quimera del oro , m'ha agradat molt. Realment una sensibilitat, una gestualitat, un sentit de la història increïbles. Totalment vigent. Totalment recomenable. El gran Chaplin.
Etiquetes de comentaris:
Chaplin,
cinema,
Quimera del oro
divendres, 22 d’agost del 2008
Bar Lucas
Un bar de Madrid, petit i tranquil. Un punt de reunió i de trobada. On la propietaria et rep amb un somriure i la mà estesa, per crear aquest racó de companyia i bon rotllo i així anar fent espais de trobada per lesbianes. Fer amistats, aquest és el lema. Totalment recomenable.
I ara tenen també el seu blog
I ara tenen també el seu blog
Etiquetes de comentaris:
Bar Lucas Madrid
diumenge, 10 d’agost del 2008
El cielo sobre Berlín
Avui finalment he vist aquesta mítica pel·lícula. No cal dir que m'ha agradat. I, si em permeteu, diré un detall que m'ha tocat: entre el passejar dels àngels davant del mur de Berlín he pogut veure clarament i durant una estoneta una pintada que deia "17600 Figueres". Me l'ha fet sentir més propera, què hi farem! Una pel·lícula de pensaments, de sentiments, de recerca del sentit de la vida. El fet d'estar vius ja és un goig i l'amor és el sentit. El joc entre el color i el blanc i el negre. L'ala de l'àngel. I el circ. I Berlín omnipresent. Un Berlin pre-reunifiació. Amb el mur. Un Berlin en guerra. Amb la pel·lícula que es filma. Un Berlin que també et porta les imatges de la seva gran pel·lícula simfònica... qui no recorda el tren avançant cap a la ciutat? i el vapor de les màquines?
Etiquetes de comentaris:
cinema ; El cielo sobre Berlín
dissabte, 9 d’agost del 2008
cartes
He provat de posar un cd i l'aparell no m'ha deixat. Així que m'he decidit per la ràdio. Estaven retransmetent la lectura d'unes cartes de la Mercè Rodoreda. Les havia escrit al seu company, a Joan Sales i algú més. M'ha encantat. Unes cartes precioses, si em permateu, de dona. Plenes de detalls, de vida quotidiana, d'alegries, d'ànims, de vivències... I també de literatura, de la Plaça del Diamant i la seva gestació. De llenguatge. M'ha recordat un llibre que vaig llegir ja fa molt temps. Que també em va encantar. Les cartes entre Joan Oliver i Ferreter Mora.
Etiquetes de comentaris:
cartes,
escriptors,
llibres,
Rodoreda
dimarts, 5 d’agost del 2008
calor
Són quasibé les 12 de la nit i suu. Aquests dies de vacances noto realment la calor i penso que si estigués treballant no en seria tant conscient. A la feina hi ha aire condicionat i amb això la notra insconsciència del temps es fa palpable. Només en el moment puntual de sortir de cop en prens consciència. Alianació del temps.
dimecres, 30 de juliol del 2008
dijous, 24 de juliol del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)