Documental: 'Aquest conte no s'ha acabat'. from Beatriz Janer on Vimeo.
dissabte, 22 d’octubre del 2011
dijous, 20 d’octubre del 2011
dimecres, 19 d’octubre del 2011
cabòria
A vegades hi ha gent que et dona energia. La paraula, el gest, la mirada... t'estimula i et convenç i sents que et pots aixecar i fer-ho. Que pots viure en la teva veritat, que és la teva raó i la raó que haurien de tenir els altres per viure sense estereotips feixucs. Sent el que som sense el dit a l'ull que et nega. Sóc feminista, si... per què crec en les persones. Per què crec que l'home pot ser igual a la dona.
I van bé les sacsejades que et qüestionen miralls i prejudicis tant corrents, com un got d'aigua fresca. Gràcies per la xerrada.
dijous, 6 d’octubre del 2011
215è joc literari: Sóc una dona, saps què vol dir?
Sóc. Ja fa temps que sóc, des que vaig néixer i a vegades em sorpren haver de definir-me. Com si al món li calguessin etiquetes que va penjant a tort i a dret. I ara direu que hi ha diferències i el que es vol és comprendre... D'acord. Sóc una dona. I a vegades no entenc als homes. De vegades tampoc entenc les dones. Sóc una dona i m'agraden les dones. Sóc una dona i m'agrada ser una dona. I a vegades no tot és blanc ni és negre i és fàcil fer un dibuix ple de colors i les coses poden ser maques i tot hi cap ben posat... a vegades el dibuix s'omple massa i cal trobar la clau que l'eixampla... a vegades fa fred i cal trobar la manta... a vegades hi ha enigmes i cal trobar respostes... a vegades cal senyalar les ratlles... i sempre, sempre... tenir pa a taula... i a vegades també cal que tot això ho facin els altres, saps què vull dir?
Etiquetes de comentaris:
Joc literari
dimarts, 4 d’octubre del 2011
poema
he passejat pel perfil d'aquest dia
que m'ha portat a enlloc
i he vist massa llums fent pampallugues
m'ha quedat la recança
d'una conversa que no fou
he sentit les paraules
que no hem dit i ara desgrano
sense cervesa ni cap got de vi
tan sols deixant el cor al descobert
i sabent que demà tampoc hi haurà abraçada...
dilluns, 3 d’octubre del 2011
poema
busco papers desordenats
i els enfilo amb una agulla platejada
i es troben les paraules
i es fan amigues les frases
l'atzar és un gran contista
que, tot girant-se d'esquena,
ens pica l'ullet i somriu
Subscriure's a:
Missatges (Atom)