dimecres, 27 de juliol del 2011

La comarca fèrtil

Un llibre de Roberto Innocenti (il·lustracions)  i J. Patrick Lewis (text). Un conte. Un àlbum il·lustrat. Un escriptor a la recerca de la imaginació perduda, un lloc, uns personatges... unes il·lustracions genials, unes frases molt bén trobades. L'he disfrutat molt i encara em queda estona per mirar...

dissabte, 23 de juliol del 2011

poema

la lluna baixa 
a agafar-me la mà,

no m'he perdut.

cabòria

Deixeu-me dir, abans que res, que avui és un dia tràgic. Potser com tants d'altres que ens han glaçat el cor i per més que ho intentem no acaben de cabre en l'ordre lògic del cervell. Tota pregunta té una resposta: fòbia/por/no saber ser en pau amb el món, autoestima positiva de ser i deixar ser als altres. Sensillament respetecte.

Simple? i que difícil tanmateix...

dissabte, 16 de juliol del 2011

poema

és tarda de circ a la ciutat,
camino entre gent i busco faldilles de colors
un nas vermell
i quatre boles que fan giragonses al cel

si em cau tot el que tinc a les mans
potser ens ajupirem alhora
i podré agafar-te un dit
i tu em regalaràs una flor de paper...

dimecres, 13 de juliol del 2011

Una terra solitària

De Bel Olid. És el llibre que m'he llegit aquest cap de setmana d'una tirada. Potser no diria que és una meravella, i algunes vegades m'he perdut per saber quin personatge parlava, potser algun tema no me l'acabo de creure massa. Però m'ha atrapat, potser que la protagonista fos lesbiana a ajudat no ho negaré. I la història m'ha deixat un regust agridolç. I també m'ha aportat una visió de la immigració andalusa que no he viscut en pròpia pell i potser per això me l'ha fet més propera. Un text també ple d'ironia i bén escrit, que t'arranca el somriure, i et porta a la melancolia o et fa sentir el dolor del qui l'explica. Què més us en puc dir? Premi Documenta.

dimarts, 12 de juliol del 2011

de cine

Ahir va ser una nit de cinema. De cinema on-line i temàtica lèsbica. La veritat és que va ser passar l'estona. No és que fòssin grans pel·lícules, simplement d'aquelles que en diriem "romàntiques" noia-coneixex-noia se n'adona que li agrada i s'enamoren, amb algun petit entrebanc pel mig que té a veure amb l'acceptació-sortir de l'armari. A vegades va bé no pensar, encara que sempre acabes trobant a faltar la mà que no t'acarona...

us en deixo un tast:


divendres, 8 de juliol del 2011

poema

Sento la son que m'acompanya
imagino els llençols
el cos estès
l'olor de roba-nit
i la galta al coixí...

però encara m'entretinc
amb mil històries

ara deixeu-me dir:

bona nit!

diumenge, 3 de juliol del 2011

poema

aixeca el cap i mira,
la tortuga poruga,
no es nota però flaire
on són les campanetes

m'he afanyat
i he pugut
amanyagar-li
el nas