divendres, 30 de gener del 2009

reflexió

Avui escolto les notícies. I una de les notícies que sento me l'he de rumiar una mica abans d'entendre-la. Bé, entendre si que l'entenc. El que em costa es creure que això pugui passar i menys en aquest país. La notícia és que un pagés haurà de tancar la granja que té per què un veí de cap de setmana l'hi ha posat una denúncia pels mals olors. I el jutge se l'ha cregut. Què volen? pobles fantasma sense gent que hi visqui cada dia? Què menjarem? pollastres de la xina?

diumenge, 25 de gener del 2009

conte

Avui tinc ganes de posar una paraula rera l'altra. Potser un estel es veurà des d'aquella finestra de les cortines blanques que a vegades voleien. Jo la veig des del carrer. He sortit a passejar aquesta tarda de llum clara i m'he parat un moment a seure al banc de la plaça. D'allà la veig. La finestra. I sé que si fos dins l'habitació miraria el cel a l'altra costat dels seus vidres. Si. Es veuria un estel. I jo li demanaria un desig. El desig del teu somriure i el tacte dels teus dits. T'espero aquí, sentada al banc. Vens?

dissabte, 10 de gener del 2009

poemes

del cotxe veig
una paret grisa amb taques negres,
com quatre barres...
Catalunya?

dijous, 1 de gener del 2009

Blow up

Magnifica pel·lícula de Miquelangelo Antonioni. Una reflecció sobre la imatge i sobre el que veiem. És realment allò que creiem veure el que tenim davant dels ulls? o si ho mirem millor podem descobrir que està passant tot el contrari? ens poden fer veure coses que no són? i ens ho creiem tan fàcilment, com l'última escena de la pel·lícula on els mims juguen a tennis sense raqueta ni pilota. Però qui no aniria a buscar la pilota perduda i els hi tornaria?

Emmarcat amb un principi i un final marcat per la presència d'uns mims de gresca. La pel·lícula ens explica la història d'un fotògrag reconegut. En el primer moment el trobem caracteritzat de pobre (representant quelcom que no és per captar unes imatges). Ens endinsem en el seu món de models i on ens confessa que de fet li agrada una noia lletja per què està tip de totes les noies maques que l'envolten. Amic d'un pintor abstracte que no acaba de trobar significat al que pinta fins passat un quan temps d'haver-ho fet. Acaba fotografiant una passejada d'uns enamorats (on la noia està interpretada per una joveníssima Vanessa Redgrave, guapíssima) i acaba descobrint que de fet han assessinat a l'home. Va a buscar el cadàver i el veu la primera vegada. La segona ja no.

La cara i la creu. Què serà veritat?