dilluns, 30 de desembre del 2013

La vie d'Adele

Per acabar l'any no puc estar-me de comentar la que, sens dubte, ha sigut la pel·lícula de l'any: La vie d'Adele. No sé dir si es mereixia la Palma d'or al festival de Cannes per què no he vist les altres pel·lícules a concurs. El que si puc dir és que aquest llarg metratge d'Abdellatif Kechich se'm va fer llarg. I també curt. El film es mou entre els primers plans de les actrius, especialment els de l'Adèle Exarchopoulos que semblava voler menjar-se, sinó devorar, el món i les llargues escenes laborals també de l'Adèle que alentien, sinó tallaven, la història. I així el retrat d'un personatge que se'ns vol mostrar en evolució se'ns queda a mitges. A l'hora que l'altre que li ha de fer de contrapunt tampoc no el veiem ben dibuixat. I la seva relació que comença brillant acaba diluint-se sense més explicació que la manca de comunicació. Direu que ja és molt i ho és tot! Però les reaccions de cop les notem desproporcionades i els crits, que no admeten rèplica, massa contundents. Són així els primers amors? Cal aquest aprenentatge de dolor?

De les escenes de sexe què en puc dir? que li falta l'encant del desig que s'enfila a poc a poc i després explota. I sense el punt d'erotisme inicial la química entre les dues actrius decau on més falta fa. Tot i que aquest desig sexual també es vol apuntar com un dels eixos centrals de la pel·lícula, contraposat-lo a l'amor. Hi ha desig i no amor? acaba sent més important l'amor tot i que el desig no hi acabi de ser?

El que si trobem en aquest film són dos models de dona: l'Adele que segueix uns paràmetres que en podríem dir femenins i l'Emma, més butch, però traspuant també una feminitat inqüestionable. I aquest és un dels encants de la pel·lícula, que volent explicar la sexualitat lèsbica caient en quasi tots el tòpics (i no només sobre lesbianes sinó sobre el sexe femení en general, només cal recordar la conversa sobre l'orgasme) i que no et deixa oblidar que és un home qui la filma. Acaba mostrant d'una manera natural i positiva diferents maneres de ser i viure el gènera. Tant per la bisexualitat de l'Adele com en la masculinitat femenina de l'Emma. 

Potser hauria d'acabar amb el blau. Leivmotif del film que es fa molt present al principi però que es va perdent a mesura que la relació entre elles dues es va acabant. Un blau que de fet és queda amb l'Adele per accentuar el record d'una Emma que el deixa de banda. Un blau però que no ens deixa oblidar ni adquireix mai tant la presència com en aquell film ja llunyà de Bleu. Films de pèrdues tots dos. Però amb la vie d'Adele no podem menys que sentir-nos a mitges. Hi haurà segona part?

divendres, 4 d’octubre del 2013

Cidade de Deus (Trailer)

Què us he de dir? Impressionant! L'escena de la gallina: genial. El ritme ràpid i un punt d'humor fa més passable aquest dur retrat de tot aquest món sense entranyes. Amb tot, hi ha moments difícils d'oblidar i que regiren l'estòmag. En tot infern, però hi ha qui es salva?

divendres, 26 de juliol del 2013

#unacalordesuar

dissabte, 15 de juny del 2013

principi de conte

Deixes els palillos al costat del plat. Aquest arrós t'ha omplert el cap de lletres blaves i no saps per què. Amb la impaciència del tranquil dones les gràcies per dur a sobre el bolígraf petit. Si, hi escrius molt millor amb el petit, potser la tinta corre més de pressa, però sembla que també podria ser que et xiuxiueja els secrets que porta a dintre. Te'l va mires. Secrets? la tinta és blava com les lletres que t'has imaginat. L'agafes sense deixar de mirar-lo i notes una lleguera tremolor. Ara alces la vista més enllà de la taula. El cambrer està fregant els gots amb un drap blanc, la resta de taules son buides. Al fons s'espera el piano de les tardes de concert. Et decideixes i acostes el tovalló. Els gargots comencen amb pressa i ja tens un petit quadre abstracte amb unes quantes rodes de bicicleta donant-li un toc mecànic i et ve al cap el Professor Franz i veus que has inventat un ganivet per tallar de forma precisa un quart de formatge, això si, donant tres voltes a la manivel·la i pedalant sense treva durant 2 minuts i 45 segons. Tornes a mirar el bolígraf, sembla que no ha gastat ni una gota de tinta, però ara s'ha tornat negra. Proves de fer memòria d'on el vas trobar. Ho has de reconèixer: no ho recordes.

dimarts, 21 de maig del 2013

poema

No llegiré les notes que he agafat desordenades,
les guardaré al sobre dels tressors perduts
i faré dibuixos al paper.

Si amb les mans pogues acaronar 
aquest somni tant tendra
tindria la teva olor als meus palmells,
el teu so a la meva boca
i el teu cos sempre present.

Sé que els balcons són plens de flors
i amb l'aigua de regar
invoco forçes invisibles.

poema

Trenco el cordó umbilical i em llenço al buit del que m'agrada
descobertes que encara no tenen respostes i un munt de llum
que em dóna aquest sol que em fa viure.

Sé que encara tot és possible, però el salt ja és a l'aire
i haurem de navegar amb els vents i les poques teles 
que es fan de velam.

Ara m'acompanya la teva música
que ja he fet meva i un enyor que no em deixa 
em fa restar serena mirant de cara 
les sorpreses.

Potser seràs tu, segur seré jo.

dissabte, 18 de maig del 2013

Espaldamojada - No vuelvas tarde esta noche

divendres, 10 de maig del 2013

principi de conte

Espero pacient un impossible. Poesia tornar-se realitat. Podran les paraules volar a la teva pell i fer-la tacte? Podran els teus ulls mirar somrients aquest desig? I t'ho dic tot i encara no sé com no em desfaig rere unes galtes roges. Serà que amb el cap perdo la vergonya i aquest vespre no serà prou fosc per espantar les papallones que em volten i em tornen inconscient. Com són de bonics els colors d'aquest calidoscopi.

dimarts, 7 de maig del 2013

principi de conte

Fas creus a les cartes sense marcar. No et toca mai la bona i ara jugues a aquell joc tant vell d'encertar una estampa de terra llançant-ne una altra des de la taula. Li dones la volta? Com pot aquest somriure de noia perdurar tants anys inesborrable? Ara l'has somiat i et sembla inabastable. Tornes a mirar la teva carta. Li fas un petó, l'acostes a la punta de la taula, tanques els ulls i la deixes caure. Guanyes?

divendres, 3 de maig del 2013

principi de conte: escrit

Ara parlo per mi per dir-te a tu que l'enyor m'omple les galtes i la panxa. Que no saps que sé, que no saps que vui. I les teves passes giren seguint la teva línia recta. Què fas perduda en els teus pensaments tant lluny de mi? què faig tant sols veient la teva ombra a cada instant? Ara parlo per mi per no dir-te que les meves mans són teves i deixar en un racó tot aquest somni que m'aparta del meu ara.

dimarts, 30 d’abril del 2013

principi de conte: visió

Avui et seguiré escrivint per què m'agraden les paraules, com m'agrada el teu somriure i la il·lusió dels teus ulls parlant d'allò que t'emociona. Ets viva. Penses. I camines amb la pau del que sap que diu la seva raó sense peatges. Com parar la música? Com no seguir el ritme de les teves mans? com no perdre les sabates i les soles per atrapar el batec d'aquest instant? Ara és tard i no dorms. T'imagino concentrada, amb el cap abocat sobre una pàgina i els teus rinxols, ignarants de la carícia que desperten, rebels, es depentinen.
Ets tu. És a tu. Per qui les lletres se'm desgranen i el roig de tenir-les totes juntes a la boca se'm fa dolç: acabo amb un glop de ratafia.

dissabte, 6 d’abril del 2013

poema

Avui et donaria la lluna,

retallada amb paper lluent
per què en fecis un fanal 
de plata.
i potser una capa roja
ens faria somiar que tot és possible.

dissabte, 23 de març del 2013

dimarts, 5 de febrer del 2013

principi de conte

Ara comença un principi de matí. Potser serà fred i el cel tindrà aquell blau tan lluminós. Em posaré els guants i la bufanda. L'abric cordat fins el coll. I caminaré mirant les voreres i els arbres al lluny que em faran pensar en ciutat llunyanes, potser Paris, no em pregunteu per què... i al món quederan lluny vells polítics corruptes, i empresaris avars... el món serà de tu i de mi i de la gent que camina a poc a poc...

dimecres, 23 de gener del 2013

principi de conte

A vegades perdo el temps i se'm fan, sense voler-ho, les petites. I la son em pot i al matí no hi ha qui s'aixequi. Penso altra vegada amb la voluntat i la consciència. I sempre perdo o no. Però avui ha tocat que si. I la sèrie que m'ha pres els ulls em rebota en el mirall on només veig la meva silueta. De què serveix voler si sempre el llit és buit? Podria ser un conte...

dimarts, 15 de gener del 2013

Producing Adults Trailer

Ja fa dies que tenia ganes de parlar d'aquesta pel·lícula. Tendra és la paraula que em surt. Potser a vegades previsible o moments que passen de sobte. Amb personatges antipàtics per què si o desbordants d'un caracter que els fa especials per no dir freakes. Però, sens dubte, hi ha escenes que porten a un somriure.

consciència

No m'expliquis el que no faràs

dissabte, 12 de gener del 2013

The Whip

I per animar la tarda:

Actrius

Avui parlaré, malauradament, de la notícia del dia: la mort d'Anna Lizaran. Posant el meu granet de record. I no puc fer altra cosa que recordar "Actrius" la pel·lícula de Ventura Pons basada en l'obra de Benet i Jornet "E.R." Realment, grans actrius. Bona pel·lícula.