principi de conte

Les tomateres comencen a sortir. Ara caldrà trasplantar-les a terreny d'hort. Sé com n'és d'agraït un matí d'estiu amb un plat ple de talls de tomata regades amb oli. I una mica de formatge. I pa que ho xuca tot. Has vist els teus ulls? ara riuen. Els gats estan tranquils. I agafes la guitarra. Sort dels afinadors, ho has de reconèixer. I ara els acords et porten a altres carreteres, on a vegades hi ha pols i botes cansades, a vegades cotxes descapotables i noies solitàries. Històries. Toques una bona estona i ara només deixes que els dits es passegin a l'atzar. Absorta, penses: "existencialisme".

un principi

Plou, em quedo a casa.
Lluny de tu.
No em surt cap conte
i tot és gris,
o blau,
o verd,
o marro.

Al youtube canta l'OtisRedding
i en James Brown
i recordo un llibre esfereidor
que et posava en pròpia pell
el racisme d'aquells anys.
Que et fa entendre coses
que no es poden entendre.

I mires enrere
i no és tant lluny.