principi de no conte

Aquest any estic escrivint molt poc. No és la felicitat que em treu la veu. Ni els planys. Potser és el canvi o la recerca de paraules noves que encara no apareixen. La vida que passa i ja no fa gràcia aquell poema impossible. Tothom té una lluna. I jo busco la nota que la torna pedra. Tothom té una platja i jo busco el vent que t'omple de sorra les sabates i la boca. Aquest any escric poc. No hi ha noia inventada i aquest principi de conte ja no pot ser un twit enginyós i viral. Avui és avui i només volia deixar constància que surto a passejar.