Avui he acabat de llegir aquesta novel·la d'Eduardo Mendoza. La veritat és que no hi he estat gaire llegint-le. M'ha atrapat i no l'he pogut deixar fins tenir-la acabada. M'ho he passat molt bé llegint les divertides peripècies de Pomponio i el seu llenguatge odissèic. I, degut als meus anys de missa, el rerafons el tenia molt present. La nostra cultura cristiana... es perdrà com s'han perdut els sobrenoms dels déus grecs i romans?
2 comentaris:
M'ha fet gràcia això dels "meus anys de missa". No m'he llegit el llibre però pinta bé. La cultura cristiana ja porta 2009 anys... no crec que desaparegui fàcilment
fàcilment no, però lentament potser si, o potser cada vegada quedarà en un cercle més petit. I això m'ho fa pensar quan vaig a visitar una església i miro la decoració i la me n'adono que no hi conec cap sant... quan abans s'havien fet com si fòssin còmics per ensenyar les escriptures als analfabets... senyals que ells si en sabien els símbols.
El libre, realment un tip de riure :-)
Publica un comentari a l'entrada