Avui he acabat de llegir aquesta novel·la d'Eduardo Mendoza. La veritat és que no hi he estat gaire llegint-le. M'ha atrapat i no l'he pogut deixar fins tenir-la acabada. M'ho he passat molt bé llegint les divertides peripècies de Pomponio i el seu llenguatge odissèic. I, degut als meus anys de missa, el rerafons el tenia molt present. La nostra cultura cristiana... es perdrà com s'han perdut els sobrenoms dels déus grecs i romans?